Quan penso en cinema romàntic una de les primeres pel·lícules que em venen al cap és el blockbuster trenca- audiències televisives que va llençar a l'estrellat a la Julia Roberts. Potser no hauria calgut això de la Roberts i tot això que ens hauríem estalviat després, però Pretty Woman (1990) va marcar un abans i un després en la vida d'aquesta actriu i de legions i legions de fans. Encara avui dia cada vegada que s'emet per televisió, trenca els audímetres, aquesta història de Ventafocs moderna on la prostituta amb les cames més llargues de Beverly Hills acabarà robant-li el cor al canós més atractiu de Hollywood (en aquell moment en Clooney encara no anunciava màquines de cafè). Si quedés algú a la cap de la Terra que no la conegui...
El cas és que personalment si m'he de quedar amb una història d'amor, crec que jo personalment em decantaria per l'excel·lent encara que una mica més dramàtica història de cert escriptor bohemi amb cara de cavaller Jedi que s'enamora de certa artista, cantant, noia de la vida amb cara de... bé, amb cara de Nicole Kidman. Moulin Rouge (2010) no només es tracta d'un dels millors musicals de les darreres dècades sinò que és tota una meravella visual de llum i color. Tingui doncs, auqesta pel·lícula, un recordatori en aquesta data i en especial el seu número musical Elephant Love Medley.
I encara més recentment, una altra història d'amor, en aquest cas hauria de dir "unes altres històries d'amor" amb regust nadalenc van envair les nostres pantalles. Love Actually (2003) és una altra petita joia del cinema romàntic. Es tracta d'una comèdia britànica interpretada per... bé, potser acabaríem abans dient qui no apareix a la pel·lícula perquè Hugh Grant, Liam Neeson, Keira Nightley, Emma Thompson, Colin Firth... i no els direim mai tots, van teixint un seguit d'històries romàntiques que s'acabaran creuant entre elles els dies previs al Nadal. De fet, aquesta pel·lícula està cridada a substituir It's a Wonderful Life (1946) com el must-see nadalenc per excel·lència. Valgui aquest botonet de mostra sobre Love Actually.
I si reculem alguns anys al calendari trobaríem altres mostres fantàstiques d'històries d'amor que avui podriem repassar. West Side Story (1961) és una gran història d'amor al més pur estil Romeu i Julieta encara que aquí els Montesco i els Capuleto són substituits pels Jets i els Sharks, les bandes de nordamericans i portorriquenys que no entendran l'amor entre en Tony i la Maria, un parell d'enamorats que no entenen de races ni nacionalitats.
I posats a recular en el temps, hi ha històries d'amor que no acaben com un pot imaginar. En Rick acabarà iniciant una bonica amistat amb el capità Renault en comptes de fugir amb el seu antic amor, la Ilsa, a la que ha retrobat a Casablanca (1942). Una obra mestra que tothom hauria de veure com a mínim una vegada a la vida (i això va en especial pels alumnes que fugen del blanc i negre ;-) )
Hi ha dotzenes i dotzenes de pel·lis que haurien pogut sortir a una entrada com aquesta, quina és la vostra?
Se que és molt complicat trobar-la però és una imatge d'amor que sempre m'ha impactat molt. Surt a El Padrino versión épico. Es una de les escenes eliminades de El Padrino II. La película sempre l'hem vista acabar amb en Michael Corleone al llac Tahoe escoltant com assasinen a son germà Fredo. Però Coppola va filmar una escena que anava just després. En ella apareix Kate, la exdona de Michael posant una espelma a una església per l'ànima del seu marit. Reflecteix tot l'amor que ella encara te per ell. Mai he entès com en Coppola no la va posar al metratge final de El Padrino II. I una altra imatge d'amor infinit i desgarrat és quan Michael Corleone intenta cridar perque li han matat la filla i no li surt cap so. Ja se que no és una escena de Sant Valentí ni romàntica específicament, però dubto que s'hagi reflectit mai tant bé l'amor paterno-filial.
ResponEliminaMolt tendre el teu Post.
ResponEliminaHola,som la Nerea I la Helena ens ha agradat molt el teu blog pero ens agradaria que le fotos de les pel·lícules les poguesim veure, com una pel·lícula.
ResponEliminaEs fantastic el teu bloc!!!!!!!
ADEU
Gràcies! M'heu d'explicar això de veure les fotos de les pel·lícules. Voleu que pengi pel·lícules al bloc? Crec que ara com ara això no és del tot legal... en la majoria dels casos. Hi ha excepcions en les que l'autor per algun motiu fa que les seves pel·lícules corrin lliurement per la xarxa. De fet, al bloc, pots veure Jésus de Montréal encara que potser no serà encara la teva pel·li preferida. De totes maneres, igual trobes una sorpresa ben aviat, va... Torna a entrar al bloc un dia d'aquests a veure si trobem algo. ;)
ResponElimina