Premis Goya

Ahir nit es van donar els premis Goya amb el triomf de No habrá paz para los malvados d'Enrique Urbizu. Donat la manca absoluta de cinema espanyol al bloc ara com ara (a excepció del pòster de Torrente 3 jejejeje) crec que podria dedicar avui l'antrada a aquests premis que s'otorguen cada any al millor del cinema de l'Estat fent un breu resum de la història d'aquests guardons. 

Els Goya neixen el 1987 amb una gala on la guanyadora de la nit es El viaje a ninguna parte de Fernando Fernán Gómez. El 1988 es l'any d'El bosque animado de José Luís Cuerda amb Alfredo Landa premiat com a millor actor per la seva interpretació en aquesta pel·lícula. La tercera edició dels premis es convertia en la primera nit Almodóvar d'aquests premis. Mujeres al borde de un ataque de nervios s'enduia una bona colla de premis però l'Acadèmia oblidava al director manxeg.

Els 90 s'iniciaven amb El sueño del mono loco de Fernando Trueba aconseguint els principals premis entre ells el de millor pel·lícula i director i l'any següent arribava els gran any d'¡Ay, Carmela! amb 13 guardons dels 15 als que optava. L'any olímpic veia consagrar-se Amantes de VVicente Aranda que s'emportaria tots els premis principals amb l'excepció del de millor actor, que va anar a parar a mans de Fernando Guillen per Don Juan de los infiernos. L'edició de 1993 seria la de la sorpresiva Belle époque, gran guanyadora de la nit abans de guanyar el segon Oscar del cinema espanyol després del ja llunya de Volver a empezar de Garci. El 94 va ser l'any en que l'Acadèmia tornava a premiar a Luís García Berlanga per Todos a la cárcel, que també s'enduria el premi a la millor pel·lícula. Una pel·lícula sobre ETA, Días contados, guanyaria els premis més importants de 1995 entre ells Javier Bardem s'enduia el de millor actor de repartiment. L'any següent era Nadie hablara de nosotras cuando hayamos muerto la pel·lícula que s'enduia els principals premis i el títol en certa part era premonitori ja que tothom recordarà l'edició d'aquell any per l'eclosio de Santiago Segura i Álex de la Iglesia amb El dia de la bestia.

Breu aturada a 1997 per tractar-se de l'any que veu nèixer l'èxit d'un dels directors espanyols més internacionals avui dia, Alejandro Amenábar. Tesis va ser la gran triomfadora de la nit i sobre aquesta pel·lícula i el seu director vagi aquesta curiosa anècdota. Després de suspendre diverses assignatures de 4t curs d'Imatge i so, entre elles Realització, Alejandro Amenábar es va quedar l'estiu de 1994 a casa estudiant pels matins i escribint un guió cinematogràfic a les nits per anar posant en pràctica allò que estudiava i pensant si un dia podria dur-lo a terme. Al setembre es va trobar amb un nou suspens a Realització però amb un guió sota el braç. 2 anys després, la carrera encara estava per acabar però aquell exercici pràctic d'estiu s'havia convertit en Tesis, que seria premiada entre d'altres guardons amb el de millor guió i pel·lícula, és clar.

1998 era l'any de La buena estrella de Ricardo Franco i l'any següent es premiava com a millor pel·lícula La niña de tus ojos encara que es recordarà potser més per ser l'edició en que dos monstres històrics del cinema espanyol Fernando Fernan Gómez i un recuperat Tony Leblanc s'enduïen els guardons a les millors interpretacions per El Abuelo i Torrente, el brazo tonto de la ley respectivament.

L'any 2000 Pedro Almodóvar triomfava amb Todo sobre mi madre en dura competència amb Goya en Burdeos i Solas. L'any següent Achero Mañas s'emportava els premis principals amb El Bola que també veia el seu protagonista, Juan José Ballesta, emportar-se el premi a actor revelació. 2002 premiava el nou treball d'Amenábar que veia premiat el seu salt internacional de la mà de Los Otros. L'any següent, Aranoa derrotava a Almodóvar amb Los lunes al sol que s'emportava una mà de premis per davant d'Hable con ella. La pel·lícula d'Almodovar, no obstant s'acabaria emportant aquell any l'Oscar al millor guió adaptat després de no guanyar el Goya en aquesta categoria. 2004 veuria a Iciar Bollaín esdevenir la primera directora premiada amb Te doy mis ojos, gran guanyadora de la nit. I punt a part mereix Mar adentro d'Amenábar, que l'any següent s'emportava un rècord de 14 premis dels 15 als que optava només la direcció artística se li va resistir.

Isabel Coixet seguia el camí obert per Bollaín guanyant el premi a millor director així com el de millor pel·lícula per La vida secreta de las palabras el 2006. La història d'amor i desamor d'Almodóvar amb l'Acadèmia seguiria l'any següent. Volver s'enduia una pila de premis sense el seu director a l'entrega dels guardons. 2008 pintava a que seria l'any d'El orfanato Juan Antonio Bayona però seria La soledad de Jaime Rosales qui s'emportés el spremis més importants de la nit. 2009 veu a Camino emportant-se els millors guardons de la nit. I l'any següent veu a Celda 211 triomfar per davant d'Ágora amb Almodóvar reconciliant-se amb l'Acadèmia en entregar el premi a la millor pel·lícula.

2011 veu per primera vegada un pel·lícula en català guanyar el premi més important de l'any i de pas una colla més quan Pa negre esdevé la triomfadora de l'any. I ahir, com deia al començament, No habrá paz para los malvados s'imposà a La piel que habito, Blackthorn i la catalana Eva.

Doncs serveixi aquesta entrada com a defensa del cinema espanyol, que com tot, n'hi ha de bo i de no tan bo. A mi, com a gran entusiasta del cinema de gènere, sempre havia trobat a faltar algun referent al cinema espanyol en aquest terreny però avui dia hi ha directors com De la Iglesia o Amenábar que han trencat tot tipus de fronteres. El cinema espanyol ja fa anys que no és un cinema d'espanyolades i amb els recursos que té és capaç d'explicar grans històries i d'explicar-les bé, sense complexos. Enrera han quedat els anys en que Espanya només sabia produir comèdies absurdes, pel·lícules avorrides, d'època i de la Guerra Civil. Al cinema espanyol d'avui dia hi trobem Celda 211, Chico y Rita, [Rec], El orfanato, El laberinto del Fauno... Espanya potser només ha sabut vendre Almodóvar i Amenábar, però la llista de grans cineastes espanyols donarà que parlar també a aquest bloc.