Llibres i cinema

Acabant ja el dia del llibre, és un bon moment per parlar de llibres i cinema. Ull! No pretenc parlar en aquesta entrada de llibres adaptats al cinema, això seria inacabable, però si de llibres que apareixen amb certa rellevància a les pel·lícules. Tampoc penso ser gaire extens, penso tirar molt de memòria i poc més. Així segur que em quedo amb material per propers anys.

I quan m'he posat a pensar en llibres que apareguin al cinema el primer que m'ha vingut al cap no ha estat una obra mestra del seté art però si que és cert, que és una d'aquelles adaptacions cinematogràfiques que sense ser cap meravella, es deixen veure. Parlo de The Ninth Gate (1999), La novena puerta. Basada en una novel·la d'Arturo Pérez-Reverte sota la direcció de Roman Polansky i amb Johnny Depp com a protagonista, aquest és un marxant de llibres antics que se les veurà i desitjarà enfrontant-se a les forces del mal buscant un llibre escrit pel mateix dimoni. Especialment genial l'escena al principi d'una pel·lícula en que diversos marxants de llibres de col·leccionista enreden la família d'un col·leccionista que ha quedat incapacitat per una embòlia que li impedeix avisar als seus com els hi estan prenent el número pagant preus ridículs per obres d'art.

Més coneguda i infinitament més agradable al públic escolar trobariem l'adaptació mítica del llibre de Michael Ende Die unendliche Geschichte (1984) o tal vegada la nostra La Historia Interminable. Si algú aterra avui al planeta i no coneix el mític llibre que tots hem o hauriem d'haver llegit alguna vegada, explica la història d'en Bastian, un nen que es refugia dels cops dels seus companys de classe als llibre i en troba un de molt especial, La Història Interminable, que t'atrapa fins el punt de convertir-te en part d'ell. La història de l'emperatriu Infantil, l'Atreyu i companyia mirant de salvar el regne de Fantasia del no-res que se'l està menjant, van despertar la imaginació i els somnis d'una genreació de nens que van devorar el llibre animats per la pel·lícula amb la mítica cançó de Limahl. A la pel·lícula original n'hi van seguir un parell més que no van tenir ni de lluny l'èxit de la primera, de factura alemanya, per cert, com el llibre.

En la línia de pel·lícula infantil que anyorem tots els que ja no som tan nens, trobem una autèntica perla del cinema The Princess Bride (1987). Un avi (interpretat per Peter Falk, el televisiu Colombo) li llegeix al seu net (Fred Savage d'Aquellos maravillosos años) un llibre per distreure'l durant una malaltia. El nen és escèptic sobre una història escrita que res té a veure amb els seus videojocs estimats però acabarà captivat per un conte de fades inmens.  La pel·lícula, plena d'aventures, una princesa, un gegant, un pirata, espases... va robar el cor a nens i pares i encara ara enamora a qui la descobreix per primer cop. Seria injust totalment parlar d'una sola escena d'aquesta pel·lícula i encara que em quedaré amb el duel d'espases més apassionant de la història del cinema (inclús més apassionant que els duels de sabres de llum de Star Wars), prometo ben aviat dedicar tota una antrada a aquesta joia... As you wish! ;)

I canviariem totalment de to parlant d'una pel·lícula que també adapta un llibre que parla de llibres. Der Name der Rose o El nom de la Rosa, adapta la novel·la d'Umberto Eco i parla dels assassints que es van produint a una abadia misteriosa on res és el que sembla i on els llibres tindran una importància cabdal per esbrinar el modus operandi de les morts que allà es produeixen. Un enorme Sean Connery i un jovenet Christian Slater són els monjos que duen a terme la investigació d'aquesta joia del cinema europeu dirigida per Jean-Jaques Annaud. Guanyadora de multitud de premis a Europa, va ser oblidada per complet a la seva carrera als Òscars l'any de Platoon o The Mission (ja en tindrien prou de sotanes amb aquesta)

Bé, que d'haver-hi, n'hi ha un munt més, segur, però per recordar Sant Jordi i el dia del llibre aquí hi ha un petit tastet. Sheakespeare in Love, La Bruja Novata, Shrek i unes quantes més, pel Sant Jordi vinent! ;)

Little Phenomena (Sorteig)

Si fa uns dies us parlava de Phenomena i les seves dobles sessions, avui us vull presentar el seu nou projecte: Little Phenomena que s'estrena amb  una doble sessió aquest diumenge amb El Secreto de la Pirámide (Young Sherlock Holmes, 1985) i Howard, un nuevo héroe (Howard The Duck, 1986).

Anem a pams, què és Little Phenomena? Doncs bé, si recordeu l'entrada de Phenomena, aquest era un projecte que convidava a reviure les dobles sessions de cinema de barri amb programes dobles de pel·lícules mítiques dels 70 i 80 especialment, com Jaws, Alien, Ghostbusters, Back to the Future... Doncs bé, després de l'èxit d'aquesta iniciativa, la gent de Phenomena ha caigut en que aquella generació de joves i nens crescuts als cinemes de sessió contínua ja tenim una edat i uns fills i que les versions originals potser s'escapen a aquests nens. De la conjunció de tot això neix Little Phenomena, una nova secció dins el projecte Phenomena on els protagonistes seran els petits de casa. La idea és programar dobles sessions de pel·lícules emmarcades dins l'esperit Phenomena però dirigides a un públic més familiar perquè pares i fills poguem gaudir junts de les pel·lícules que fa 25 o 30 anys ens van captivar als que avui dia no anema massa lluny dels 40 per sobre o per sota. A més, a diferència de les demés sessions de Phenomena, que són en versió original subtitulada, Little Phenomena s'estrena en versió doblada al castellà perquè la llengua no sigui un obstacle pels més petits encara reacis a llegir subtítols.

I amb què s'estrena Little Phenomena? Doncs amb El Secreto de la Pirámide (Young Sherlock Holmes, 1985) i Howard, un nuevo héroe (Howard The Duck, 1986). La primera, amb Steven Spielberg a la producció ens presenta un jove Sherlock Holmes (molt més aclaridor el títol en versió original) coneixent en Watson i la seva primera rivalitat amb el que esdevindrà el seu antagonista, el malvat Moriarty. Una pel·li de misteri i aventures que va sortir de la ploma de Chris Columbus com entre d'altres: Gremlins, The Goonies, Home Alone, Harry Potter en diverses facetes. Diversió familiar assegurada.

La segona proposta, Howard, un nuevo héroe (Howard The Duck, 1986) és una d'aquelles pel·lícules mítiques més pel desastre que va suposar que no pas per l'èxit o la genialitat. Les aventures d'un ànec d'un altre galàxia que arriba per accident a la Terra on trobarà un món molt similar al seu i molts més problemes dels que pensa quan intenti tornar a casa seva. Basada en un còmic de cert èxit a Estats Units, la pel·lícula es deixa veure força bé. Va ser un fracàs de crítica i de públic, sí, però no li expliquis això a cap nano que durant prop de dues hores riu i s'ho passa d'allò més bé amb les aventures d'en Howard i la noia que l'acull, una joveníssima Lea Thompson (Back to the Future entre d'altres). Ah, petit detall... Qui va poder concebre una idea amb un punt de partida tant esbojarrat i s'hi va deixar mooooolts diners? George Lucas el pare de Star Wars... li ho perdonem, no?

Molt bé doncs això no és tot... Els amics de phenomena s'han portat MOLT BÉ, però MOLT i us volen convidar a uns quants de vosaltres a veure aquesta doble sessió. Tal i com ho llegiu. Per això, 3 de vosaltres tindreu 3 entrades per anar de franc diumenge 22 a les 17 hores a veure aquestes dues pel·lis al cinema Urgell de Barcelona. Per participar al sorteig d'aquestes tres entrades triples només cal que m'envieu un mail a gabi_ribera@hotmail.com posant al assumpte Phenomena i el vostre número de telèfon abans de les 00:00 de divendres i divendres mateix us comunicaré personalment als guanyadors com recollir les vostres entrades. Ha valgut la pena esperar per tornar a llegir el bloc? :) Molt sort a tots!

I si dubteu... Disculpeu la qualitat, a l'Urgell es veuran fantàsticament bé!!!!

Red Lights/Luces Rojas (2012)

Algú demana crítiques d'actualitat i aquí en teniu una. L'altre dia em vaig poder escapar a veure el darrer treball de Robert DeNiro i això és el que vaig trobar a Red Lights (2012).

 La trama de Red Lights ens presenta a la Doctora Matheson (Sigourney Weaver) i al Doctor Buckley (Cillian Murphy), dos professors universitaris que es dediquen a perseguir i desenmascarar frauds en el camp dels fenòmens paranormals. La tornada a l'escena pública del parapsícoleg i mentalista invident Simon Silver (Robert De Niro), farà que s'enfrontin els dos doctors per si cal o no desenmascarar-lo. La història ens anirà mostrant els motius que porten la Doctora Matheson a evitar enfrontar-se en Silver així com el per què el Doctor Buckley insisteix tant en perseguir el pressumte psíquic.

 

La producció és en bona part espanyola, però quan un ha dirigit un film com Concursante (2007) o sobretot Buried (2010), aconsegueix rodar amb estrelles contrastades com De Niro o Weaver. Sota la direcció de Rodrigo Cortés, la pel·lícula és una d'aquelles que t'enreda com un nen durant tot el seu metratge. Com un bon mag, Cortés et distreu de l'acció principal contínuament evitant que miris on ho has de fer per descubrir el gran engany que t'està clavant sota el nas. Té un d'aquells finals sorprenents, que sense arribar a deixar-te glaçat amb un gir inesperat com els de M. Night Shyamalan, és com un bon joc de mans. Potser la pel·lícula no enlluerna com l'estrena americana del director gallec, però si exceptuem alguna llicència (el tractament de la parapsicologia al món real no és el que es dona a la pel·lícula) i un ritme un pel irregular (fa la sensació que l'argument corre massa en ocassions i massa poc a poc en d'altres), podriem parlar d'una pel·lícula d'un nivell notable alt comparant-lo amb la qualitat mitjana dels thrillers espanyols.

Pel que fa a les interpretacions, si bé no és el paper de la seva vida a la pel·lícula de la seva vida, De Niro està excel·lent, com sempre. Clava el paper de mentalista al més pur estil Uri Geller (culleres doblegades incloses) o Anthony Blake però amb uns aires d'estrella del rock poc comprensibles si no ens creiem el món en el que es situa l'acció. Costa de creure a Geller o Blake, com a referent hispà del tema, esgotant les entrades pels seus espectacles com si es tractés del nou concert del Bruce Springsteen, però si t'ho empasses, l'actor està genial i la seva cola presència, segueix omplint la pantalla.

Sigourney Weaver no enlluerna tant, certament, però resulta molt creïble com a caçadora de tramposos. El paper de professora universitària li escau d'allò més i t'arriba a l'ànima en determinades escenes, sobretot quan parla del seu fill, en coma des d'un accident als quatre anys. Novament no ens trobem davant una interpretació que faci oblidar la Tinent Ripley d'Alien, la Doctora Fossey de Gorillas in the Mist (1988) o la Katharine Parker de Working Girl (1988) però funciona molt bé.

I malgrat aquests dos monstres de la interpretació, el pes de la pel·lícula recau en l'irlandès Cillian Murphy en el paper de professor adjunt de la Dra. Matheson que lluitarà per arribar fins el final en l'investigació sobre Simon Silver. El protagonista del'excel·lent 28 days later (2002) o l'Espantaocells de The Dark Knight, funciona correctament en el joc de mans que resulta ser Red Lights. Dona el tipus tant com a Doctor universitari que es dedica a caçar estafadors com com a adjunt que s'enamora de l'alumna destacada de la classe, la guapíssima Elizabeth Olsen (germana petita de les bessones Olsen). Interessant carrera la de Murphy amb paper que no criden l'atenció però que li van cimentant un curriculum sòlid.

I encara que en un paper menor potser m'agradaria comentar el paper de Toby Jones com a Doctor Shackleton, contrapunt a la Doctora Matheson. Treballa a la mateixa universitat que ella però al bàndol oposat del departament de Parapsicologia. Gran defensor dels fenòmens paranormals, mostra una imatge realment curiosa, una d'aquelles cares que costa oblidar. Amb una carrera escassa de ressó a nivell del gran públic, al menys donant la cara (és la veu del Dobby de Harry Potter), valdria la pena no perdre-li la vista com a secundari carismàtic.

Així doncs, no espereu veure la gran pel·lícula definitiva de De Niro o una obra que superi Buried del mateix director, però  crec que si suspenem la incredibilitat que pot causar un món on la parapsicologia obre les notícies i on l'estrany és el que no creu i no pas el que creu en esperits, taules que s'aixequen soles i els mentalistes de torn, podem passar una vetllada agradable tant veient la pel·lícula en si com repassant després com se'ns ha anat prenent el pel durant dues hores. Una de les claus de la màgia és distreure l'atenció de l'espectador, el mateix Doctor Buckley ens ho recorda a la pel·lícula, i Rodrigo Cortés ens fa dirigir la nostre atenció contínuament en el sentit contrari on hauríem de mirar si volguessim "enxampar" el truc al que ens somet.

La volta al món en 80 ciutats...

D'ençà que vaig publicar l'entrada d'Around the world in 80 days, em va començar a passar pel cap una entrada diferent, per jugar. Volia una bogeria de mapa. Volia un mapa cinèfil, amb moltes marques. Volia derrotar el YourGMap (l'aplicació amb la que vaig fer el mapa d'aquella entrada). I aquí està, La volta al món en 80 ciutats!

És ben senzill. Calia seguir les normes que jo mateix em vaig imposar. Eren estrictes i no me les he saltat. Es tractava de trobar 80 pel·lícules amb noms de ciutats al títol en verisó original. Només valien ciutats! Ni països, ni continents, ni... només ciutats o pobles que existissin realment. Pel·lícules. Només pel·lícules! Ni sèries, ni documentals... I no valien poblacions inventades, encara que si m'he permés ciutats que han canviat de nom. M'he permés una mínima llicència amb Amsterdamned pel joc de paraules entre Amsterdam (on es desenevolupa l'acció) i "damned" ("maleït" en anglès). Però en canvi m'he prohibit Bilbao de Bigas Luna perquè fa referència a un nom de noia i no a la ciutat.

Vaig començar amb una pluja d'idees, però no va ser el que esperava, em calia moooolta feina. Molts títols no tenien res a veure en versió oríginal amb la seva traducció al castellà (algú sap de memòria com es titula en anglès Tú a Boston y yo a California, perquè us asseguro que no apareix al mapa!). Veient que em quedava curt vaig començar a buscar a imdb.com noms de ciutats tal com em venien al cap i vaig sumar alguna més a la llista. Finalment vaig trobar una llista amb tots els títols referenciats a la web amb noms de lloc al mateix títol. Incloïa paisos, ciutats, llocs ficticis... però em va facilitar la tasca. Encara que vaig haver de comprovar quins es corresponien amb poblacions i quins no. Letters from Iwo Jima o Hotel Rwanda no podien ser incloses per exemple perquè eren el nom d'una illa i un estat respectivament però no de cap població concreta.

Una vegada completada la llista amb 80 títols, calia trobar-los un a un al mapa amb determinades pegues. Quines? Fàcil. Les ciutats americanes (veureu que n'hi ha moltes) s'han d'introduïr al mapa amb el corresponent codi de l'estat al que pertanyen. Doncs bé, a part d'algunes ciutats que podia conèixer l'estat, moltes estaven a... a... a allà! perquè jo no sabia on estaven. I menys encara el codi de dues lletres a de l'estat al que pertanyien. Amb més o menys dificultat i molta viquipèdia, però han anat sortint totes les ciutats i els seus estats.

D'altra banda, hi ha països que figuren a una llista on senzillament s'introdueix país i ciutat i apareixen senyalades al mapa. Però hi ha d'altres que no. Quan no, s'han d'introduir les coordenades geogràfiques o directament sobre el mapa, que és pel que he optat. Tenint en compte canvis de noms en pel·lícules històriques. Una tasca pesadeta.

I és clar, trobar les pel·lícules i els punts al mapa tindria poca gràcia si un no coneixia una mica l'argument, pel que he inclòs encara que sigui una sola frase sobre l'argument de la pel·lícula. Imdb i en alguna ocasió la viquipèdia han estat la meva salvació en aquesta tasca.

Crec que no hi ha error en cap títol ni ciutat, però si en trobeu algun i me'l dieu als comentaris, miraré què puc fer (ja posats m'agradaria un mapa impecable). Totes les pel·lícules haurien d'estar amb el seu títol en versió original i l'any de l'estrena entre parèntesi. A més haurien d'anar acompanyades de la descripció mínima de l'argument. Si trobeu a faltar quelcom, si us plau, feu-m'ho saber.

I només un parell de cosetes abans de deixar-vos jugar amb el mapa. YourGMap dona la posibilitat d'incloure fotos a les definicions de cada punt. Per qüestió de temps, ganes i sobretot mida no ho he fet. Vaig fer proves al principi per incloure els posters de totes les pelis i vaig optar per no fer-ho. Potser quan em jubili ho faré abans d'anar a mirar les obres. I l'altra és que compodeu comprovar, Europa i Estats Units reuneixen tmoltíssims títols pel que us suggereixo que jugueu amb el zoom que teniu a l'esquerra per poder passejar més tranquil·lament.

Ah, i ara si, la darrera abans d'acabar. Per què tal peli amb aquesta ciutat està i en canvia aquesta no? Per què An American in Paris si i Midnight in Paris no? Generalment perquè ha estat la primera que m'ha vingut al cap o la primera que he trobat. Si n'he trobat més d'una a la vegada, també de vegades senzillament he posat la que m'ha semblat més curiosa, més coneguda o més... la que m'ha donat la gana. :)

Passeu-ho bé, compartiu el link a les xarxes socials i feu conèixer aquesta petita matada entre els vostres amics, m'encantarà!

Ah, per cert... em deixava algo, el mapa!

L'Imperi Disney

El mèrit d'aquesta entrada és de la Ruth Redondo, gran mestra i millor persona, que ha volgut col·laborar amb la causa. M'atribueixo la part gràfica i poca cosa més d'aquesta entrada, la resta, de la Ruth. :)

Conegut productor i dibuixant, Walt Disney és el creador d'un imperi que va molt més enllà del cinema d'animació. Abans d'arribar a esdevenir un mite de l'animació, caldria recordar els seus orígens humils. És el quart fill d’una família de cinc germans amb dificultats econòmiques importants a casa. L’any 1917, durant la Primera Guerra Mundial, Disney, jove adolescent, viatja fins França, on s’ocupa de conduir ambulàncies de la Creu Roja. En les seves curtes estones de temps lliure es dedica a la seva gran passió: dibuixar caricatures que envia a diverses publicacions dels U.S.A., com per exemple: Life.

L’any 1919 torna a Chicago i degut a la seva pobre formació artística, s’inscriu al Institut McKinley de Chicago per millorar les seves qualitats com a dibuixant. Posteriorment estudiarà a l’Acadèmia de Belles Arts de la mateixa ciutat. La seva vida el porta a Kansas City (Missouri), on troba treball com a publicista, a la Gray Advertising Company i posteriorment al Pesmen-Rubin Commercial Art Studio.


Disney és un apassionat del dibuix i té la sort de conèixer a Ub Iwerks amb qui iniciarà els seus plans de futur. L’any 1921 Disney i Iwerks, ajudats per Roy Disney produeixen les seves primeres pel·lícules de dibuixos animats i funden la companyia Laugh-O-Gram Films. Tenen moltes dificultats econòmiques. Iwerks i Disney comencen junts un interessant viatge que els portarà a aprendre les tècniques referents al dibuix animat. Participen en diversos films promocionals. Però les seves ganes els fa pensar en el futur i en fer coses noves.

El 1923 la companyia fracassa i marxa cap a Hollywood on crea amb el seu germà Roy els estudis Disney Brothers. Un any després Iwerks s’incorpora al projecte dels germans Disney. Aconsegueixen comercialitzar un curtmetratge: Alice's wonderland (1923), en el qual combinen dibuixos animats i imatges reals d’una nena. Una empresària important, Margaret J. Winkler, apassionada per la pel·lícula decideix aportar el finançament necessari per a la realització i producció d’una petita sèrie amb la mateixa idea.
El propi Ub Iwerks és el cap dels animadors de l’estudi. Diversos joves artistes, que amb el pas del temps es convertiran en grans referents en el món dels dibuixos animats, treballen en els Estudis.

L’any 1927, la sèrie d’Alícia ha tocat sostre. Cal buscar noves idees, cal avançar cap a nous terrenys. El resultat d’aquest nou període serà Oswald the lucky rabbit, un simpàtic conillet predecessor del famós Mickey Mouse. La primera pel·lícula amb aquest nou personatge es Trolley troubles (1927). El mateix any i amb una capacitat de producció important, l’equip de Disney completa nous curts d’Oswald: Oh, teacher, The mechanical cow, Great guns, The ocean hop, The banker's daughter, Empty stocks i Rickety gin. 

Les dificultats tornen a sorgir i un animador, Walter Lantz, pacta la propietat del personatge i Disney perd el control de la sèrie. La situació dels estudis es complica fins que la fantàstica inspiració del propi Ub Iwerks després de diferents proves aconsegueix una idea brillant i fantàstica: el ratolí Mickey Mouse, protagonista d’un boig curt: Plane crazy (1927).

Uns anys després en Walt Disney, que es va posicionant com a líder dels estudis, afirma la paternitat del personatge i atribueix el nom a una idea de la seva esposa. “Comencem a conèixer el veritable Walt Disney com a personatge hàbil en la gestió del talent aliè.”

Un fet important sorgeix en el món del cinema: les pel·lícules sonores inicien una revolució. Disney veu un nou recurs i pren la iniciativa en el terreny dels dibuixos animats. 
Es produeix el primer curt sonor d’en Mickey Mouse, Steamboat Willie, l’any 1928. 

L’any 1929 el famós ratolí protagonitzarà una important sèrie de còmics. 
Disney capta la idea i comença a posar les bases i els fonaments del seu gran imperi: vendre les llicències dels seus productes i començar a comercialitzar diversos derivats com per exemple: joguines de les seves creacions. Un imperi comença a funcionar. El fenomen Mickey Mouse es comença a difondre per tot el país. Sorgeixen nous personatges dels estudis Disney: l’ànec  Donald, Goofy, Daisy, Pluto i Minnie Mouse, entre d’altres. 
Molts dibuixants de la talla de Floyd Gottfredson, Carl Barks, Al Taliaferro, Bill Shaw, Walt Kelly, Al Levin i Fred Quimby col·laboraran en aquestes publicacions tenint clar que la signatura sempre seria substituïda per la d’en Walt Disney. 
           
El fantàstic èxit d’Steamboat Willie, porta a la companyia Disney a avançar en el terreny tecnològic. Innoven amb l'us del Technicolor, aplicant-lo a la nova sèrie SILLY SYMPHONY així com amb l'ús de la càmera múltipla, que dona a les escenes del dibuix animat una certa profuncitat. Un dels títols més coneguts en aquest conjunt són els  famosos The three little pigs (1933), premi  de l'acadèmia al millor curtmetratge d'animació.

Walt Disney es situa com a capdavanter en l’animació mundial. Els seus competidors, els germans Fleischer intenten guanyar la cursa en la producció del primer “llarg” animat amb The Gulliver's Travels. Però la convicció d’en Walt Disney i el treball del seu fantàstic equip produeixen abans un dels millors títols de la història del cinema d’animació: Snow White and the Seven Dwarfs (1937), basada en un conte popular. El primer llarg animat produït per Walt Disney va assolir un gran èxit internacional convertint-se en l’èxit més gran de taquilla de l’any 1938

L'èxit de Snow White va animar Disney a adaptar un altre clàssic de la literatura infantil. En aquest cas fou Pinochio de l'italià Carlo Collodi el que es va convertir en un llargmetratge d'animació de gran èxit el 1940.

Posteriorment una nova pel·lícula Fantasia (1940) ens mostra el Disney més creatiu i amb més intencionalitat productiva. És la combinació fantàstica de música clàssica i espectaculars relats animats.

L’any 1941 es va estrenar Dumbo. A partir d’aquest moment els Estudis Disney han de concentrar-se en la realització de films propagandístics i divulgatius, destinats a elevar la moral dels soldats i a formar-los en l’esforç militar i de combat. En un arxiu només he trobat la versió en castellà, ho sento! ;)

L’any 1941 els treballadors (animadors) de la companyia  Disney declaren la vaga. La vaga dels estudis Disney es deguda en gran part a l’estil empresarial, autoritari i intransigent amb les persones del seu estudi que li proposen noves idees i vies creatives. En Disney es mostra molt llunyà dels fenòmens i moviments d’ordenació sindical. Alguns dibuixants abandonen a Disney i funden una nova companyia United Productions of America. Comencen la preparació de dues pel·lícules amb un objectiu molt clar: apropar l’imperi Disney al públic llatí. És l’època del gran èxit de Bambi (1942) i de les molt dirigides als llatins Saludos amigos (1943) i The Three Caballeros (1945)

(només el tràiler)

Tot i uns temps complicats, es produeix  Cinderella (1950), Alice in Wonderland (1951) i un altre clàssic de la literatura infantil com és  Peter Pan (1952)

Durant els anys 50 en Disney es dedica a la realització i producció de documentals, algunes pel·lícules a Europa i Estats Units i sèries de televisió com El Zorro. Els curts ja no agraden a la societat americana, tot i haver representat un element  molt important en les sessions de cinema. La gent volia pel·lícules llargues. Davant d’aquest important canvi social Walt Disney va diversificar la seva oferta produint pel·lícules infantils d’imatge real amb personatges reals documentals sobre temes naturals i programes de televisió.


El geni d’en WALT DISNEY és indiscutible i el funcionament de la seva empresa és impressionant. El valor dels seus productes és incalculable i no té cap mena de competència en tot el món. L’imperi Disney a partir dels anys 50 és un important imperi econòmic. 


En Disney segueix innovant i proposa un augment important en la diversificació en els productes que ofereix la companyia. Les pel·lícules d’animació seguiran mantenint la marca en la producció de Disney. Altres treballs posteriors són:


Robin Hood (1951) (en castellà)

Lady and the Tramp (1955)

Sleeping Beauty (1959)

One hundred and one Dalmatians (1961)

The Sword in the Stone (1963) (només tràiler)

MaryPoppins (1964)

The Jungle Book (1967) 

Aladdin (1992) (en castellà)

The Lion King (1994)(tràiler)

Pocahontas (1995) (tràiler)

The Hunchback of Nôtre Dame (1996)

Durant les dècades dels anys 50 i 60 Walt Disney Productions es convertí en una de les més importants i potents productores cinematogràfiques. Un dels reptes d’en Walt Disney era la possibilitat de construir un parc d’atraccions de grans dimensions. El 18 de juliol de  1955, després d’un any d’obres, l’empresa Walt Disney Productions va inaugurar Disneylandia, a Anaheim, California. L’any 1971 s’obre al públic Disneyworld, a Orlando, l’Epcot Center es va inaugurar l’any 1982 i anys després Eurodisney, a les proximitats de Paris. Les seves reconstruccions de caràcter històric caracteritzades per espectaculars atraccions converteixen en poc temps el parc de Disneyland en un focus turístic de primer ordre mundial.

Parc d'Anaheim (Califòrnia, EUA)

Walt Disney va convertir els dibuixos animats en un producte de consum de masses. En diverses ocasions va acceptar amb molta naturalitat i franquesa que el seu objectiu principal era arribar al màxim nombre de persones, per sobre de qualsevol consideració artística i cultural. Tot i tenir en compte que les seves pel·lícules són grans obres mestres del cinema de dibuixos animats, s’han qualificat en les tendències més “KITSCH”. La companyia ha continuat amb la mateixa política després de la mort del propi Walt Disney.


Actualment, el petit estudi d’animació creat l’any  1923 per dos germans Walt i Roy Disney s’ha convertit en una de les més grans empreses del món del lleure i l’entreteniment 
Un total de 18 parcs temàtics d’atraccions, 40 hotels, i 8 estudis cinematogràfics, a més de la famosa cadena ABC i 11 canals de televisió. L’any 2006 The Walt Disney Company amb la seva capacitat econòmica va adquirir els estudis d’animació PIXAR, un nou estil de pel·lícules d’animació que distribuïdes per la mateixa Disney, havia assolit en pocs anys unes quotes de mercat i uns èxits de taquilla molt importants. La ideologia de Walt Disney, queda molt clara i evident en les seves pel·lícules. Un dels elements més evidents és la defensa del conegut valor:  "american way of life“. La ideologia neocolonialista subjacent en les pel·lícules de Disney s’ha fet evident en moltes de les seves obres i en diversos estudis que s’han fet sobre el geni de l’animació.

Walt Disney va morir l’any 1966. Amb la seva mort es crea la llegenda i un nom a incloure en la història de la cultura popular mundial del segle XX amb el que molts podem gaudir. Malgrat llegendes urbanes molt curioses, les cendres de Walter Elias Disney descansen des del mes de desembre de 1966 en el cementiri Forest Lawn Memorial Park, a Glendale, Los Angeles, California.

“If you can dream it, you can do it. Always remember that this whole thing was started with a dream and a mouse”
“Si ho pots somniar, ho pots fer. Recorda sempre que tot això va començar amb un somni i un ratolí”

Walt Disney

The Woman in Black (2012)

Algú m'ha dit que només escric de pel·lícules antigues i que al bloc caldria més Twilight (2008)... ejem... També m'han emanat que parli d'alguna estrena. Doncs bé encara que no sigui novetat de la setmana encara està en cartellera una de terror clàssic d'aquest mateix any: The Woman in Black (2012)

D'entre les estrenes recents de la cartellera l'altre dia vaig poder anar a veure The Woman in Black (La mujer de negro) protagonitzada per el primer Daniel Radcliffe post Harry Potter i no n'esperava gaire, la veritat, però en vaig quedar gratament sorprés. La primera sorpresa, anava a veure la pel·lícula pràcticament a cegues, me la vaig endur al títols de crèdit doncs es tractava de la renascuda productora Hammer. La Hammer és la productora britànica mítica per cultivar com cap altra el cinema de terror i fantàstic entre els anys 50 i 70. Per qui no s'acabi de situar els Dracula, Frankenstein i demés en color amb el Cristopher Lee, el Peter Cushing i demés són seus. Doncs bé, la productora que feia anys va plegar veles, va tornar a arrencar fa poc amb resultats desiguals entre Let me in (2010) i la més que oblidable The Resident (2011) i havent vist fei poc aquesta darrera, la por va començar pensant que seria un fiasco de pel·lícula, i no, en absolut.

Ambientada a començaments del segle XX, la pel·lícula arrenca amb tres nenes jugant tranquil·lament que es llencen al buit com hipnotitzades en presència d'una dona vestida de fosc. Tot una declaració d'intencions del que veurem, terror gòtic sense tones de sang. I al llarg d'hora i mitja és això el que anirem trobant. Un jove advocat, vidu, haurà d'anar a resoldre els papers d'una dona que ha mort a un remot poble britànic. Deixa el seu fill amb l'amainadera per retrobar-se amb ell el cap de setmana al poble en qüestió quan tindrà la feina feta però aviat descobreix que al poble, durant anys, els nens han mort en estranyes circumstàncies. Corre la llegenda d'una dama vestida de negre que viu a la casa on ell ha d'anar i que quan algú la veu, mor un nen tràgicament. Què succeeix, qui és la dama misteriosa i com trencar l'encanteri són alguns dels misteris que haurà d'enfrontar l'advocat, abans que el seu propi fill arribi a la població.

Sense litres de sang, jugant amb la foscor, les ombres i el misteri, la pel·lícula ens va endinsant en l'ambient hermètic del poble on tots els habitants viuen atemorits per les tragèdies que han anant passant al poble els darrers anys. Només un ric propietari d'una finca als afores del poble es manté escètpic a tot allò malgrat el seu propi fill va morir essent un nen. Serà ell qui ajudarà l'advocat en les seves investigacions per acabar descobrint que tot és molt més real que no pas es pensava per acabar amb un final sorprenent que us convido a descobrir.

La pel·lícula signific la primera de Daniel Radcliffe després de Harry Potter i el paper resulta del tot allunyat del del personatge que ha fet famòs aquest actor britànic, que demostra a The woman in black que sense vareta ni cicatriu, també pot donar grans interpretacions. Si té sort amb els projectes que va triant, es pot construir una carrera d'èxit més enllà del mag més famós de la literatura infantil i juvenil de diferent manera que van fer altres actors a qui la fama i els diners els van arribar abans de l'adolescència sense poder assumir tot el que comportava com Macaulay Culkin.

La pel·lícula està basada en una novel·la de 1983 escrita per Susan Hill i ja va ser portada al cinema el 1989 amb Adrian Rawlins en el paper de l'advocat que interpreta Radcliffe en aquesta nova versió. Curiosament Rawlins va ser l'actor que anys més tard interpretaria el paper de pare de Radcliffe a la saga de Harry Potter. Per cert que en Daniel Radcliffe va "endollar" a la pel·lícula al seu fillol en el paper del propi fill de l'advocat així com a la seva xicota, Rosie Coker, com a ajudant de producció així com interpretant en alguna escena a la fantasmagòrica dona de negre.

Amb tot, ens trobem davant una pel·lícula actual, que recrea de forma espectacular el terror gòtic dels millors anys de la Hammer i cent per cent recomenable als amants del gènere de terror que va més enllà d'universitaris corrent davant un assassí en sèrie destral en mà. Una bona tria per una bona vetllada de cinema.

El Museu del Cinema

Si mai us perdeu per una de les ciutat més boniques del país, Girona us convido a donar un tom per un museu d'allò més interessant, el Museu del Cinema. On se'ns explica la història del cinema... abans de ser cinema.

Fa dos mil anys, a la Xina, ja s'explicaven històries amb l'ajut d'una espelma i les mans per projectar ombres. Històries amb imatges en moviment que anirien evolucionant a través de la història i de diversos ginys a cavall de la màgia i el cinema fins arribar a allò que avui dia coneixem com el setè art. I tota aquesta història la podem veure i viure a través de la col·lecció d'aparells cinematogràfics i precinematogràfics Tomàs Mallol, una de les més reconegudes a nivell internacional i que fou adquirida per l'ajuntament de Girona l'any 1994.

Al museu hi ha més d'un miler d'objectes exposats relacionats amb els origens de la fotografia i la imatge en moviment, audiovisuals, aparells per viure en primera persona com eren aquells primers intents de mostrar imatges en moviment...

S'hi organitzen visites per escoles adaptades a totes les edats desde nanos molt petits fins a alumnes d'ensenyament post-obligatori i sempre hi ha activitats paral·leles al funcionament del museu com cine-fòrums i exposicions temporals de tot tipus. Es molt recomenable donar un cop d'ull a la pàgina web http://www.girona.cat/cinema/ abans de visitar-lo doncs sempre es podrà descobrir alguna activitat que complementi la visita.

El museu compta també amb una interessant videoteca i una notable biblioteca com a seu de l'Institut d'Estudis del Museu del Cinema, a més de la participació en diverses activitats del Amics del Museu del Cinema, una associació d'amats del cinema que obtenen uns certs avantatges tant al museu com a empreses col·laboradores a canvi d'una petita qüota anual. També resulta interessant donar un cop d'ull a la botiga del museu on es podran adquirir desde llibres i pel·lícules (d'un catàleg de 200 mil títols) fins a projectors de Cine Nic (pare del Cine Exin). Si t'agrada el cinema resulta terriblement dificil marxar sense res d'allà... però ull, la darrera vegada que hi vaig anar els preus picaven una mica.

Doncs res, només 4 pinzellades de què podeu trobar al Museu del Cinema, trobareu molta més informació al lloc web i si teniu la sort de poder anar a una visita guiada aprofitareu molt més el temps encara que sigui només una vegada, perquè segur que us quedareu amb ganes de tornar-hi. Jo el vaig poder conèixer amb una visita teatralitzada i no només m'ho vaig passar molt bé sinò que a més t'emportes una visió global molt bona sobre què era el cinema abans de ser cinema.


I si encara dubteu, mireu-vos aquest reportatge enrgistrat per Latrup TV que us servirà per fer-vos una idea de què veureu o us perdreu si deixeu de visitar el Museu del Cinema.

Ah i com afeccionat que sóc als DVD i als seus extres, aquest bloc també en té! Si fa uns dies apareixia Méliès pel bloc, m'agradaria aprofitar l'oportunitat per reivindicar la figura de Segundo de Chomón, pioner del cinema a aquesta banda dels Pirineus i sovint comparat amb el mag francès. Mireu què feia el de Teruel fa més de cent anys! Gaudiu-ne i bon cinema!

Ralph McQuarrie: Dissenyant Star Wars (DEP)

De vegades un ha de canviar els plans. Avui tenia llesta per publicar una entrada sobre el museu del cinema però malauradament, avui ha arribat al públic la mort de Ralph McQuarrie, el creador artístic de l’univers de Star Wars, amb la qual cosa he cregut oportú dedicar una estoneta a donar a conèixer el treball d’aquest gran dibuixant tan important a la història del cinema.

Hi ha un moment, molt al principi de la producció d’una pel·lícula en la que la història potser està escrita, potser és coneix l’acció, potser els diàlegs… però que l’aspecte de tot plegat només són idees al cap del director. Això és especialment important a pel·lícules de gènere fantàstic en mons imaginaris. Quines pintes tindrà aquell planeta llunyà, aquells personatges d’altres galàxies, aquell paisatge de fantasia…? El director, si és un manetes, pot dibuixar a què vol que s’assembli tot allò ni que sigui un esborrany o pot demanar ajut a un dibuixant o dissenyador per tal de donar un a certa imatge visual al concepte que té de pel·lícula. Com si d’un retrat robot es tractés, el director pot anar explicant al dibuixant què vol o li pot donar quatre idees sobre les que el dibuixant en qüestió pot treballar. Aquest treball es pot iniciar abans fins i tot que la pel·lícula tingui llum verda per ser produïda i s’allargarà durant tota la preproducció, rodatge i fins i tot postproducció cuidant tots els detalls perquè allò que aparegui finalment en pantalla sigui visualment allò que el director ha imaginat. Doncs bé, aquesta era la feina que feia Ralph McQuarrie, dibuixar allò que els directors li demanaven i la seva obra quedarà sempre lligada a la de Star Wars. I és que el “matrimoni” Lucas – McQuarrie va funcionar a les mil meravelles per posar en imatges tot allò que el director havia imaginat.

Entrada de Darth Vader envoltat de soldats imperials

C-3PO i R2-D2 arribant al desert de Tatooine.

Arribant a Mos Eisley.

Darth Vader lluitant amb Luke (?)

L'Estrella de la Mort

Atac a l'Estrella de la Mort.

Ralph McQuarrie era un veterà de la Guerra de Corea que tornant del conflicte va establir-se a Califòrnia on va estudiar a l’escola d’Art de Pasadena. Els seus primers treballs van ser per la indústria dental i per la companyia àerea Boeing. Va ser precisament el treball que com a dibuixant realitzava en aquesta empresa el que va cridar l’atenció a George Lucas perquè plasmés en imatges algunes escenes de la pel·lícula d’aventures espacials que estava mirant de produir. El primer pensament de McQuarrie va ser que allò que volia Lucas era impossible que sortís endavant, que seria massa car, massa complicat i que no hi hauria ningú interessat en una pel·lícula així, però la idea li va entusiasmar. De fet, arribaria a dir que aquella era la millor feina que cap dibuixant podia tenir. De les seves mans van sortir els dissenys de Darth Vader, Chewbacca i dels robots R2-D2 i C-3PO entre d’altres. Les seves il·lustracions van ajudar Lucas a convèncer els caps de la 20th Century Fox a finançar l’esbojarrat projecte del visionari director. La feina de McQuarrie a la saga continuaria a The Empire Strikes Back (1980) i Return of the Jedi (1983).

Compareu la imatge de l'emperador lluitant amb en Luke amb el video posterior.

McQuarrie va col·laborar amb Steven Spielberg dissenyant les naus de Close Encounters of the Third Kind (1977) i d’E.T. (1982) així com amb Raiders of the Lost Ark (1981).

Clode Encounters of the Third Kind

Nau d'E.T.

Imatge de la Bíblia per explicar què és l'Arca de l'Aliança... dibuixada per Ralph McQuarrie.

El 1986 va guanyar l’Oscar pels efectes especials de Cocoon (1985) de la qual també en va dissenyar la nau alienígena i els efectes visuals.

L'Oscar de Ralph McQuarrie, Coccon.

Malgrat se li va oferir treballar en les preqüeles de Star Wars, McQuarrie va declinar l’oferta en trobar-se ja sense forces per seguir amb la seva feina. De totes maneres, diversos dels seus dissenys que no s’havien fet servir anteriorment per la saga, van ser aprofitats per les sèries animades de Star Wars i la seva feina s’ha pogut veure en diverses exposicions sobre la trilogia de les galàxies.

Exposició de Star Wars.

Ja retirat totalment degut a la malaltia del Parkinson, Ralph McQuarrie va morir dissabte a la seva casa de Califòrnia acompanyat de la seva dona. Geroge Lucas va comentar sobre la seva persona i la seva tasca que la feina de McQuarrie va ser imprescindible pel desenvolupament de Star Wars. Quan no sabia explicar els seus actors com havien d’interpretar una determinada escena, sempre els podia acabar ensenyant el treball d’en Ralph i dir’ls-hi que volia que ho fessin com al dibuix.


Altres feines de Ralph McQuarrie són Star Trek IV: The Voyage Home (1986), *batteries do not included (1987) o l’atracció del parc d’atraccions de l’Universal Back to the Future: The Ride (1991) o la sèrie de televisió original Battlestar Galactica (1978).

Star Trek

*batteries do not included, Nuestros maravillosos aliados en catellà

Atracció de Back to the Future.

Naus de Battlestar Galactica (1978)

Canal + Yomvi

Si us agrada el cinema online, i veient les visites d'ahir quan vaig publicar sobre cinema a youtube diria que si, us faré una proposta: Canal + Yomvi.

De què es tracta? Canal + ha publicat una aplicació per veure Canal + i demés desde l'ordinador o Ipad tant d'allò que s'emet en directe com de grans quantitats de programes, pel·lícules i sèries d'arxiu. El funcionament és molt senzill. S'accedeix a la web http://www.canalplus.es/yomvi/, es descarrega una aplicació i llestos. A navegar per tots els menus de pel·lícules de tot gènere, a la vista amb un simple clic. El començament de la pel·lícula pot  pixelar una mica però de seguida la qualitat d'imatge és prou bona. i la varietat de títols, abusndant. Una gran part d'ells, de forma gratuïta i alguns de pagament seguint el concepte Taquilla de Canal + a uns preus força raonables.
Descarregar l'aplicació és gratuït i pels clients de Canal +, l'ús de la mateixa també. Pels que no siguin clients de la plataforma, el cost mensual serà de 16,15 € però, i per això he escrit aquesta entrada en quant ho he vist, fins el 31 de març el cost és d'1 cèntim d'euro per poder provar sense cap tipus de compromís. Amb avisar abans del 28 de març que no volem seguir, n'hi ha prou. En cas contrari, es renovarà mensulament la suscripció al preu que he dit abans. Creiem-me, és realment fàcil.

Descarrega't l'aplicació.

Registra't en un minut.

Activa el compte i prova'l fins a final de mes.

Sobre l'oferta de cinema, com he dit, variada i abundant. Amb títols que es van renovant constantment i que poden anar d'Ace Ventura: Pet Detective (1994) a The Piano (1993), A River Runs Through It (El río de la vida, 1992) o Kill Bill (2003), abundància de cinema recent i manca de clàssics, cert, tot provinent d'allò que està en programació a Canal + i a tot el paquet de canals del grup.

Jo en sóc client i em sembla una oferta molt atractiva, la veritat. Però si no ho fos, per un cèntim, també ho provaria. Per cert, a part de cinema, s'inclouen els partits de futbol i demés events esportius, musicals... Crec que val molt la pena!