Phenomena, l'experiència definitiva

Quants dels que als 80 ja teniem us de raó (o estàvem en edat de tenir-lo) no haviem trepitjat alguna de les sales de doble sessió contínua un dissabte per la tarda? Abans que els videoclubs acabessin amb elles jo era un dels tants crios que tantes vegades com podia m'escapava el dissabte o el diumenge a la tarda a algun dels cinemes de barri a veure alguna de les reestrenes que allà s'oferien a un preu força més econòmic que els grans cinemes d'estrena.


Poso en antecedents als alumnes qe llegiran aquesta entrada i que amb prou feines coneixen els cinemes de menys de 10 sales fora de centres comercials i encara menys els cinemes de reestrena. Abans de baixar les pel·lis per internet, abans fins i tot que els cinemes es convertissin en multi-sales, el recorregut comercial d'una gran pel·lícula fa 25 anys era: estrena a Estats Units, estrena al cap d'uns mesos al cinemes més importants de Barcelona, Madrid, etc..., posterior estrena a d'altres cinemes de ciutats més petites i pobles i reestrena als cinemes de barri. Entre l'estrena a un gran cinema com podia ser el Palau del Cinema, l'Urgell, el Bosque... fins a la reestrena a un cinema de barri com ara el Texas, el Delícies o el Verdi (que eren els de Gràcia, als que jo anava), podia passar un any o dos ben bé. I després, un dia o altre, les pel·lis acabaven sortint en video.


El cas és que les estrenes podien durar mesos i mesos als grans cinemes. No hi havia descàrregues per internet, ni top manta ni res d'això. La piratèria en video estava a les beceroles, per no dir que no tothom tenia video, és clar. Amb això, una gran estrena com podia ser ET, una d'Indiana Jones, Star Wars o demés, podia estar-se tres, cinc o vuit mesos en cartell tranquil·lament. Anar al cinema era un esdeveniment més semblant a anar al teatre avui dia que no pas a anar al cinema fast food d'avui. Però com passa avui dia, barat tampoc no ho era tant. La sol·lució més econòmica pels nanos i les famílies era anar als cinemes de reestrena. Allà què hi donaven? Doncs molt fàcil. Aquella pel·lícula que feia un any que corria per diversos cinemes era programada juntament amb una altra, sovint de menys èxit o més antiga de manera que en acabar una pel·lícula, en veies una altra després d'un petit descans per anar al WC, a comprar crispetes o petar la xerrada. I a més, tot a un preuforça interessant. Mentres una entrada per un cinema d'estrena podia costar possem uns 3 euros (500 pessetes de l'època no eren cap dispendi però més del que suposen avui dia, si), al Texas hi podies veure dues pel·lícules per la meitat de preu més o menys. 


Per tenir als crios entretinguts, era fantàstic. Els pares podien deixar els nens al cine a les 15:30 i fins les 20:00 no hi havia nens. ¿Imagineu ara poder passar la tarda per cinc euros veient dues pel·lícules al cinema? I a més, com que de cinemes de barri tampoc n'hi havia tants i era una manera d'entretenir-se prou popular entre els nanos, segons la sessió era molt fàcil trobar-se a la mitja part a companys de classe o de l'escola que havien optat per la mateixa manera de passar la tarda.

Breu notícia sobre el futur tancament del cinema Texas apareguda a la Vanguardia el 1995.

Si anessim 25 anys enrere, al Delicias, allà on ara hi trobem un conecesisonari de Saab, a la Travessera de Gràcia hi podriem veure Pirates (1986) de Roman Polanski i Iron Eagle (1986). Perquè és clar, un tema que no em comentat és que les pelis que es veien a les dobles sessions no acostumaven a ser pelis d'escarrassars'hi gaire. Acció, aventures, comèdia i ciència ficció acostumaven a ser els gèneres predilectes d'aquestes tardes de cinema. No hi busquessim pas grans pel·lícules d'art i assaig ni cinema independent ni res que d'allò que avui poguessim veure al Verdi Park, Méliès ni similars. Adrenalina, riures i mastegots eren els plats principals dels menus cinematogràfics de cada tarda. I cada setmana, canvi de menú. Setmana si, setmana també, les dues pelis que es projectaven canviaven per tal de renovar els ànims dels espectadors i que repetissin la setmana següent.

Detall de la caretellera publicada a La Vanguardia dels dia 27 de febrer de 1987

Doncs bé, tota aquesta introducció ve a sant de presentar una iniciativa que fa més d'un any que funciona a Barcelona i que ja ha viatjat també a Madrid. S'anomena Phenomena: The ultimate cinematic experience i ja ha convocat prop de 30 mil espectadors al Cinema Urgell de Barcelona en sessions especials durant les que es projecten 2 pel·lícules d'entre els 70 i els prmiers 90 per recordar l'esperit d'aquell cinema de barri. Les sessions no tenen una periodicitat excta, acostuma a haver-hi una o dues cada mes i s'anuncien amb temps per les xarxes socials. El que va començar com una raresa per 4 nostàlgics s'ha covertit en un fenòmes social per joves que tenen la possibilitat de descobrir nous clàssics en pantalla gran després d'haver-los degustat durant anys només per televisió. La seva propera sessió, The Goonies i The Priocess Bride, va esgotar les 1800 localitats del cinema en poques hores i això ja va sent habitual en algunes de les seves projeccions. De fet, per Reis es va anunciar una sessió sorpresa en la que també es van exhaurir les entrades sense ni tan sols anunciar-se quines pel·lícules es projectarien, però el públic ja sap que a les sessions de Phenomena, avorrir-se és quelcom totalment impossible. Jutgeu vosaltres mateixos el video de presentació del concepte Phenomena.

Pel·lícules com Alien, Jaws, Gremlins, MIssing in Action, Superman, The Spy Who Loved Me, Ghostbusters, ET, Back to the future... ja han passat per l'Urgell i algunes d'elles estan visitant de tant en tant Madrid amb un èxit igualment aclaparador. Totes elles, per cert, en Versió Original subtitulada per ser degustades com a bons cinèfils i sovint acompanyades d'alguna sorpresa comla visita d'algun director o actor de les pel·lícules projectades amb qui parlar en acabar la sessió. I si encara dubteu, mireu-vos el video de presentació de la segona temporada de Phenomena.

Així doncs, les properes sessions de Phenomena us esperen a tots per viure o reviure la sensació de les sessions dobles al cor de la Barcelona del segle XXI. Teniu el link de Phenomena per estar puntualment informats a la secció de Webs de cinema del bloc a la dreta de la pantalla.