Titanic (1997)

Qui no ha vist Titanic? Que reservi 3 hores de sa vida per veure-la i torni després a llegir aquesta entrada perquè ara us explicaré el final: el vaixell s'enfonsa.

Bé, feta la brometa passaré a analitzar una pel·lícula de la que abans d'entrar en matèria diré que és excel·lent en la forma, magistralment titànica en quant a la seva vistositat, el seu disseny de vestuari, la seva direcció artística, la producció en general... Una d'aquelles pel·lícules que marca una època, una d'aquelles pel·lícules que tothom hauria de veure una vegada a la vida... i que tampoc caldria un segon visionat si un és una mica crític. I és que de tot parlarem d'aquesta obra de James Cameron.

Comencem per l'argument. La Rose, una jove d'una bona família vinguda a menys s'embarca al Titanic amb el seu promès, un ric hereu, de qui no n'està enamorada, i llurs famílies, camí de Nova Iork on està previst anunciar els seu enllaç matrimonial. Angoixada per ser forçada a casar-se per part d'una mare que no vol perdre el seu estatus social, li ronda la idea del suicidi, del qual serà salvada per en Jack un jove molt diferent d'ella. En Jack és un buscavides nordamericà que ha guanyat un viatge per tornar a casa amb un amic italià en una timba de cartes. L'amor sorgeix entre els dos malgrat les diferències de classe social i les pressions que rebran per part del promès, com és lògic, i de la mare de la Rose. El cas és que la història els arriba en mal moment doncs aquella nit, la del 14 d'abril de 1912, el Titanic, el vaixell insumergible, topa amb un iceberg i comença el desastre que passarà a la història. Convençuts com estaven de la seva seguretat, el Titanic no comptava amb prou bots salvavides i l'accident acabarà amb 1517 morts, entre les quals, la d'en Jack, que es deixarà la vida les gèlides aigues de l'oceà per salvar la Rose.

Una història apasionant com la del vaixell que no es podia enfonsar i que ho va fer en el seu viatge inaugural, mereixia una pel·lícula èpica i la va trobar de la mà de James Cameron, director dels dos primers Terminator, Abyss o True Lies entre d'altres i que essent un gran afeccionat als naufragis va decidir rodar la història de l'enfonsament del vaixell més famós en conèixer a Robert Ballard, l'home que el 1980 havia descobert les restes del vaixell sota el mar.

El que primer va fer Cameron quan va veure l'oportunitat va ser buscar diners per fer una expedició al lloc de l'enfonsament, més per la seva passió personal que per fer la pel·lícula, però aviat va pensar que allà hi havia una història. Va presentar un primer esborrany del concepte a la Fox explicant que la seva pel·lícula seria com Romeu i Julieta però al Titànic i que no semblaria res del que havia fet abans, ni trets ni robots com a Terminator, només una èpica i drmàtica història d'amor de tres hores que costaria molts diners. La Paramount va ajudar tambñe amb l'exagerada despesa econòmica que proposava Cameron i el projecte va sortir endavant sense ni una sola línia de guió escrit.
Primer, el director volia enregistrar una sèrie d'imatges "in situ" per la qual cosa es va haver d'inventar una càmera especial per poder funcionar a les profunditats de l'oceà. De fet, les immersions per agafar imatges reals del vaixell enfonsat van costar 3 milions de dòlars, més que moltes pel·lícules senceres.

El següent que va fer Càmeron va ser documentar-se sobre el vaixell, l'època, el trajecte, els passatgers... durant setmanes, va llegir tot allò que va poder sobre l'enfonsament del vaixell i la gent que allà hi viatjava. Volia que la pel·lícula fos tan real en molts aspectes que fos com si algú hagués viatjat en una màquina del temps amb una càmera per enregistrar allò que va succeir.


La pel·lícula barreja personatges ficticis, els protagonistes principalment, amb personatges reals que anaven al vaixell durant el viatge com ara diversos passatgers de primera classe, el disenyador del vaixell Thomas Andrews o bona part de la tripulació. Pels papers principals, Cameron, va triar Leonardo DiCaprio i Kate Winslet en els papers de Jack i Rose. Billy Zane interpreta el paper de promès de la Rose, Frances Fisher és la mare de la protagonista i Kathy Bates és una nova rica que viatgja a bord del vaixell amb un personatge que dona molt de joc convertint-se en al més sensata i real de la gent que viatja en primera envoltada d'aparecences. Tant Kate Winslet com Gloria Stuart van ser nominades al premi de l'Acadèmia per la seva interpretació de la Rose, en la seva edat jove la Winslet i quan és vella la Stuart, però cap de les dues es va emportar l'Oscar.

Bona part del rodatge es va realitzar a Mèxic, a un estudi construit especificament per aquesta pel·lícula doncs calia un tanc d'aigua on s'hi pogués fer cabre una reproducció gairebé a tamany real del vaixell. De totes maneres, no tot allò que veiem existeix realment, els model fets per ordinador van tenir molts importància per la pel·lícula i determinades escenes són fruit de minuciosos treballs informàtics. De fet, un dels molts premis que va guanyar la pel·lícula va ser pels seus efectes especials.
La música que va acompanyar la pel·lícula, composada per James Horner, va vendre 30 milions de còpies a tot el món, aconseguint diversos premis a tot el planeta, entre ells, com no, també l'Oscar a la millor banda sonora així com el de millor cançó per My heart will go on. El director era reaci a incloure cap cançó a la pel·lícula però després d'escoltar-la va pensar que era prou bona i que ajudaria a posar la cirereta al pastís que estava construint. La cançó va ser interpretada per la cantant Céline Dion.

My Heart Will Go on Lyrics

Amb una història d'amor enregistrada "a lo grande", amb uns efectes impressionants, una música colpidora i un protagonista guapot l'èxit estava assegurat però el que va succeir va ser encara més gran del que mai s'havia pogut preveure. 1800 milions de dòlars de recaptació van convertir Titanic en la pel·lícula que havia guanyat més diners de tota la història i cap altre pel·lícula no li va prendre aquest honor fins l'estrena de la següent pel·lícula de Cameron, Avatar que va recaptar l'escandalosa xifra de 2700 milions de dòlars. Es preveu una reestrena de Titanic en 3D i Imax properament ja que aquest abril farà 100 anys de l'enfonsament del vaixell.

La cerimònia dels Oscars de 1997 es va dur a terme a Los Angeles el 23 de març de 1998 i Titanic sortia amb 14 nominacions, igualant el record històric d'All About Eve. D'aquestes 14 candidatures, va guanyar 11 premis: Millor pel·lícula, director, direcció artística, fotografia, disseny de vestuari, efectes visuals, muntatge, banda sonora, cançó, so i muntatge de so. Les úniques categories en les que malgrat estar nominada no és va endur el premi van ser les de millor actriu, actriu de repartiment i maquillatge. Els seus 11 premis aconseguien igualar el registre de Ben-Hur i només van ser igualats posteriorment per The Lord of the Rings: The Return of the King.


Curiositats que potser no sabíeu de la pel·lícula...
Matthew McConaughey i Gwyneth Paltrow entre d'altres van ser considerats pels papers protagonistes.
L'escala principal de l'interior del vaixell va ser construida més gran del que era realment perquè els actors eren força més alts que els passatgers de fa 100 anys.
La documentació que Cameron va aconseguir reunir per informar-se sobre la història real del vaixell era tan completa que moltes de les frasses que fan servir membres de la tripulació a la pel·lícula son paraules textuals de les que van dir els autèntics tripulants.
Una suite al Titanic costava l'equivalent a uns 56000 euros d'avui dia.
L'actriu que interpreta la Rose quan es vella, és la única persona de les que va treballar a la pel·lícula que ja era viva quan el Titanic es va enfonsar.
Les mans que es veuen en pantalla dibuixant un retrat de la Rose, no són les de DiCaprio, sino les del mateix James Cameron.
Titanic és la pel·lícula més cara del segle XX. Va costar 200000 dòlars.
El gos que té la Rose quan apareix durant la vellesa és un Pomerània. Només 3 gossos van sobreviure a la tragèdia i un d'ells era precissament d'aquesta raça.

I només voldria acabar amb un petit esment sobre les imperfeccions de la pel·lícula. Excel·lentment recreada, és cert que cuida al detall alguns aspectes que la fan única, un autèntic document per fer-se una idea de què va passar realment aquella nit en alta mar. Podríem parlar sobre quadres que apareixen que potser no hi haurien de ser, d'una Estàtua de la Llibertat anacrònica, de cigarretes amb filtre 30 anys abans d'inventar-se... però l'error de base... moriríeu per salvar algú que heu conegut fa un parell de nits?


Deixo amb l'entrada, la partitura del tema principal de la pel·lícula, la lletra de la cançó i un mapa amb el trajecte que havia de realitzar el vaixell. Aquesta pel·lícula, amb els seus defectes i les seves virtuts, forma part de la història del cinema i mereix un cop d'ull. Es pot treballar a l'àrea d'història, comentant els diferents personatges que apareixen, les diferents motivacions del viatge, les diferents classes socials que hi són representades... El tema, simple però efectiu, és analitzat i interpretat a l'àrea de música a diferents nivells es pot parlar de la tonalitat, del to, el ritme, treball melòdic...
A geografia, medi (clima, icebergs... fer notar la particularitat d'icebergs a una latitud que no era la normal).A més de l'anglès, és clar, en una pel·lícula en aquesta llengua i amb la lletra mateixa de la cançó preparada per descarregar i amagar paraules per fer un listening... hi ha gaire matèries que no puguin ser tocades a partir d'un visionat complet o en part d'una pel·lícula com Titanic?

23 de febrer

Avui fa anys d'un important episodi de la història d'Espanya més recent... o no tant, perquè ja han passat 31 anys de l'intent de cop d'Estat que diversos comandaments militars encapçalats pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero van dur a terme assaltant el Congrès dels Diputats durant la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern.
Pels mestres pot ser un record d'infantesa d'aquells que ens apropem per sobre o per sota als 40 o quelcom viscut intensament a la joventut per aquells que compten enrera els cursos que els falten per la jubilació. Per no parlar de que ja tenim una nova remesa de mestres que surten fa poc de la facultat i que són més propers a Pikachu que a Milans del Bosch als quals els hi sona tant el 23 F com a mi els pantans que inaugurava Franco.

Per aquests darrers i pels alumnes que hagin d'estudiar el tema, si bé el material documental és abundant, el cinema espanyol compta amb alguna pel·lícula que d'una manera o altre toquen la data en qüestió, però n'hi ha una que hi va directa i és 23-F. La película, amb Paco Tous fent de Tejero, Juan Diego de General Armada, Fernando Cayo de Rei Juan Carlos o Ginés García Millán interpretant el paper d'Adolfo Suárez.
Si bé la pel·lícula, estrenada el 30 aniversari de la data històrica va passar de puntetes per la taquilla i les crítiques presenten opinions diverses, el fet és que es tracta d'una recreació força fidel als fets que van tenir durant més de 17 hores el cor en un puny al país amb gent fent maletes i la famosa nit dels transistors en que tothom anava amb una ràdio enganxada a l'orella per veure si els 40 anys sota l'ombra del franquisme podien tenir una certa rèplica a un any vista de l'event que havia de col·locar Espanya al món, el Mundial de futbol. 
A la producció hi van participar Televisión Española, TeleMadrid i Canal + Espanya pel que possiblement més aviat que tard la pel·lícula arribi a la televisió, però per asi us cal el DVD és disponible al FNAC i demés botigues especialitzades per menys de 10 Euros. No espereu descobrir res de nou sobre aquell dia comentat durant anys, però la pel·lícula mereix un cop d'ull i tot el treball que volgueu posterior a l'àrea de Història a Secundària i Betxillerat i fins i tot Medi de 6è de Primària.

Around the World in 80 Days (1956)

L'altre dia parlava de les pel·lícules basades en l'extensa obra de Juli Verne. D'entre elles, sense cap motiu especial, m'ha semblat bé destacar en primer lloc, Around the World in 80 Days, de l'any 1956. Interpretada per David Niven i pel popular Cantinflas, aquesta simpàtica adaptació de La volta al món en 80 dies ens explica les peripècies d'un milionari britànic, Phileas Fogg, que acompanyat pel seu majordom, el mexicà Passepartout (Picaporte a la versió espanyola), es jugarà bona part de la seva fortuna a que és possible circunvalar el planeta en 80 dies. L'aventura acompanyara els protagonistes al llarg del seu viatge, durant el qual s'hauran d'enfrontar a tot tipus de contratemps en la seva cursa contra el rellotge: indis americans, sacrificis humans a la Índia, toros a Espanya i de fet, qualsevol tòpic que hom pugui imaginar posarà una pal a les rodes del flemàtic Fogg i de l'espavilat Passepartout. Per no parlar d'un encaparrat Inspector de Scotland Yard encaparrat a capturar en Fogg convençut que és un lladre fugat d'Anglaterra.

La pel·lícula va tenir un èxit considerable a la seva època i de fet va ser la gran triomfadora dels Oscar de l'any 1957 amb 5 premis (Millor pel·lícula, fotografia en color, muntatge, banda sonora i guió adaptat) essent també nominada a 3 altres premis (vestuari, direcció artística i millor director) malgrat la certa polèmica que va comportar algun d'aquests guardon en tractar-se de l'any en que participaven en els premis pel·lícules com The Ten Commandments, Giant o The King and I.

La pel·lícula ha envellit però segueix sent un excel·lent exercici de nostàlgia que pot tenir asseguts i gaudint en família a grans i petits una llarga tarda (se'n va a gairebé les 3 hores de durada). És una mostra de cinema gran a lo gran: grans paisatges, escenes amb milers d'extres, més de 70 mil vestits diferents, 8552 animals utilitzats... A part, practicament es considera la gran pel·lícula que va fer popular els cameos (petita interpretació d'algun actor o famós en un paper de mínima importància). El cantant Frank Sinatra, l'actor Buster Keaton, l'actriu Marlene Dietrich, el director Cesar Romero o el torero espanyol Luís Miguel Dominguín són alguns dels personatges que aniran esquitxant la pantalla durant la projecció.

A nivell escolar, les aplicacions que se li poden donar són múltiples. La varietat de paisatges i cultures que anem descobrint durant el trajecte, els mitjans de transport, el mateix desenllaç sorprenent amb el canvi de data... hi ha un munt de temes a comentar que podrien entrar a l'àrea de Coneixement del Medi a Cicle Mitjà. A Cicle Superior hi ha molts treballs possibles sobre els diferents països que van travessant els protagonistes. Són 3 hores de pel·lícula que poden donar per moltíssim treball posterior amb els alumnes motivats i entretinguts com poques vegades.

Per acompanyar aquesta fitxa, podeu donar un cop d'ull als indrets per on passa en Phileas durant la seva volta al món amb una breu descripció de què succeeix  a cada indret.