Millor cançó als Oscars

Doncs em vaig quedar parat quan vaig veure que aquest any només hi havia dues cançons nominades al premi a millor canço a la cerimònia dels Oscars i m'ha semblat que no estaria malament donar una repassada a diverses cançons que en el seu moment van estar premiades o potser fins i tot només nominades a aquesta categoria. Potser no és el premi que més prestigi dona a una pel·lícula, pèro també algunes d'elles han format part de la banda sonora de les nostres vides i just seria retre un petit homenatge a aquestes, en alguns casos, joies.

L'Oscar a la millor cançó es concedeix desde 1934 i el primer premi que trascendeix a la història més enllà del cinema per convertir-se en una icona popular és Over the rainbow de The Wizard of Oz, premi de l'Acadèmia del 1939.

Aquesta categoria sempre ha estat mimada pel cinema d'animació i Disney, evidentment ha acaparat una gran quantitat de premis a la millor cançó de l'any. El primer d'ells fou el 1940 amb When you wish upon a star de Pinochio, l'any 1940.

Sento una especial predilecció per la cançó guanyadora a l'Oscar a la millor cançó de 1944. Bing Crosby interpretava Swinging on a star a Going my way, si bé potser molts recordaran millor la interpretació de Bruce Willys i Danny Aiello a Hudson Hawk i que els servia per cronometrar un robatori perfecte. Compareu les versions.

La interpretació de Doris Day de Whatever will be, suposaria un Oscar per The Man who new too much d'Alfred Hitchcock.

La cançó de 1961 la posaria  Breakfast at Tiffany's amb Moon River.

Disney tornava a endur-se el premi a la millor cançó amb l'entranyable Chim Chim Cher-ee de la no menys màginca Mary Poppins. La cantava Dick Van Dyke i val a dir que la pel·lícula es manté com la més nominada de la història de Disney amb 13 nominacions. Només Titanic i All about Eve han optat a més premis. D'aquests 13 premis, a més del de millor cançó se'n va endur 4 més.

1969 sonava al copàs d'una romàntica i optimística cançó anomenada Raindrops keep falling on my head que sonava a Bustch Cassidy and the Sundance Kid.

Els 70 arribaven i amb ells, la música disco i les blaxploitations com Shaft, que guanyaria l'Oscar a millor cançó pel tema que acompanyava els títols de crèdit.

El 1976. l'Oscar a la millor cançó recauria en Evergreen de la pel·lícula A star is born. Malgrat això potser molts recordaran molt més la cançó que acompanyava la gran guanyadora de la nit, que era Rocky. La seva cançó, la nominada i no premiada Gonna fly now.

El 1978 seria l'any d'una altre peça disco, Last dance de la pel·lícula Thanks God It's Friday, per molts, la pitjor pel·lícula de la història en aconseguir un premi de l'Acadèmia, encara que la cançó és d'aquelles que fan que els peus et vagin sols.

I els 80 arribaven i la música disco seguia trencant a les pistes de ball i també obtenia reconeixements als premis de l'Acadèmia. Fame assolia l'Oscar del 1980 amb un tema que passaria a la història del cinema i de la televisó amb la posterior adaptació de la pel·lícula.

Els 80 van ser molt prolífics musicalment parlant a les gales dels Oscar. 1982 va veure triomfar una balada interpretada per Joe Cocker i Jennifer Warnes. Sota el títol d'Up where we belong, el tema principal d'An Officer and a Gentleman va marcar una època i encara és una de les melodies cinematogràfiques més recordades.

L'any següent, 1983 va se l'any de Flashdance (al menys, musicalment parlant), una pel·lícula en que una noia compagina la seva feina de soldadora amb els seus somnis com a ballarina. Flashdance... What a feeling endur-se el premi a la millor cançó. La mateixa pel·lícula també tenia nominada la cançó Maniac.

1984 va veure com el premi se'l enduia un mig temps interpretat per Stevie Wonder per una comedieta anomenada The Woman in Red que tampoc tenia gaire més que una gran cançó principal I just called to say I love you. Aquell anys però d'altres cançons que van competir a la categoria van resultar també grans èxits com Ghostbusters o Footloose, els temes principals de les pel·lícules amb el mateix títol.

1985 era l'any de Lionel Ritchie interpretant Say you, say me de la pel·lícula White nights. La derrotada va ser aquell any The Power of Love de la pel·lícula Back to the Future.

I si An Officer and a Gentleman havia triomfat ans enrere, la cançó d'una espècie de remake no confès va triomfar a l'edició de 1986. Take my breath away, interpretada pel conjunt pop Berlin  i pertanyent a la pel·lícula Top Gun, va ser la guanyadora d'aquell any.

Però si una sola cançó haguessim de triar de la dècada, potser per èxit més que per qualitat, aquesta hauria de ser (I've had) The time of my life, interpretada de nou per Jeniffer Barnes amb la companyia de Bill Medley. El tema final de Dirty Dancing marcaria a una generació d'adolescents a la vegada que s'enduia el premi a la millor cançó el 1987.

Entrariem aviat, i a cavall entre dècades, a l'etapa Alan Menken. El binomi Menken-Disney va funcionar de meravella a la revifalla de la producció de llargmetratges d'animació per part dels estudis hereus del llegat de Mickey Mouse. Entre 1989 i 1995 el compositor va guanyar 4 premis per les seves partitures d'altres 4 pel·lícules d'animació de la factoria Disney. Under the Sea (The Little Mermaid, 1989), Beauty and the Beast (Beauty and the Beast, 1991), A Whole New World (Aladdin, 1992) i Colors of the Wind (Pocahontas, 1995) van convertir l'Oscar a la millor cançó en territori acotat per Disney i Menken. És més, una de les poques interrupcions d'aquest regnat va ser a càrrec de The Lion King, de la mateixa factoria Disney si bé obra d'Elton John quan Can you Feel the Love Tonight va assolir el premi de 1994.

 

Aquesta "tirania" del cinema d'animació només va ser interromput per Bruce Springsteen i Streets of Philadelphia de la pel·lícula Philadelphia. Aquest drama sobre la SIDA va ser perfectament traslladat a una cançó preciosa amb lletra i música i interpretada per The Boss.

1997, va ser l'any Titanic. El vaixell enfonsat va tornar a la vida sota la direcció de James Cameron que va convertir en or pràcticament cada nominació de la seva pel·lícula. My heart will go on, a part de ser una ensucradíssima balada empalagosa on les hi hagi va omplir de notes els somnis més romàntics del final de segle amb la veu de Celine Dion.

El segle XXI va arribar amb nous ritmes i així com als 70, la música disco va omplir les gales dels Oscar, els 2000 sonaven rapers. Eminem va aconseguir l'Oscar a la millor cançó per Loose yourself a la banda sonora d'8 Mile l'any 2002.

I no voldria acabar aquest repàs musical sense esmentar la única cançó en castellà que ha guanyat aquest guardó i ho va fer amb una certa polèmica. El 2004, el cantautor uruguaià Jorge Drexler, estava nominat a l'Oscar a la millor cançó per Al otro lado del río, de la pel·lícula Diarios de motocicleta. A darrera hora, però i malgrat estava previst que l'autor interpretés la cançó en directe durant la gala, l'Acadèmia va decidir prescindir de Drexler a l'actuació dient que com que el cantant no era conegut als EUA, baixaria l'audiència televisiva mentre ell cantés. En el seu lloc, dues cares més conegudes pel públic nordamericà com Antonio Banderas i Santana, interpretarien el tema. En guanyar l'Òscar, Jorge Drexler va decidir cantar un trocet de la cançó a l'hora de recollir el guardó per poder dir que finalment si que havia cantat a la cerimònia dels Oscar.

 

Així doncs, aquí queda un bon recull de cançons que han acompanyat un enorme grapat d'imatges per formar un petita història del cinema amb les seves cançons incloses que espero us hagi agradat a tots.