Star Wars: la saga, la història

Fa molt de temps, a un a galàxia molt, molt llunyana... així començava la saga més gran de la història del cinema, Star Wars. George Lucas, el seu creador, volia en un principi adaptar Flash Gordon al cinema. Havia crescut a Modesto, Califòrnia, veient dobles sessions de cinema amb serial al mig i vivia obsessionat amb la idea de portar al cinema el seu personatge preferit, l'heroi del còmic de l'Alex Raymond, però no va poder comprar els drets i va decidir crear la seva pròpia història de l'espai, emulant els serials que tant l'havien entretingut. Eren els anys 70 i tot era possible. Tot menys, segons molts, STAR WARS.

Seria molt llarg i pesat explicar tot el procès del neixement de la saga però pels nanos que perduts aterrin a aquesta pàgina els hi explicaré en tres patades el gènesi de la història. A començaments  dels anys 70, un jove i prometedor director de cinema anomenat George Lucas, signava un contracte amb la Universal Pictures per rodar un parell de pel·lícules, American Graffitti i algo de l'espai que s'acabaria dient Star Wars. La idea de Lucas era recrear aquells serials cinematogràfics que l'embadalien de petit de setmana en setmana al cinema, quan als cinemes es passaven serials, és clar. Eren petits episodis d'aventures que sempre acabaven amb el protagonista passant-ho malament a punt de morir per deixar-te amb l'ai al cor esperant que tornessis la setmana següent per veure com se'n sortia. El cas és que George Lucas es va passar bona part de la decada donant-li voltes a un guió amb una història que donava tant de si que s'anava allargant, allargant i allargant fins que la pel·lícula es va convertir en sis pel·lícules que havien de ser rodades a partir de mitja història. Així que finalment, quan va trobar qui li pagués la bogeria que tenia al cap (la 20th Century Fox) va començar el rodatge de la primera de les sis pel·lícules que tenia al cap: Star Wars.

La història ens parla d'un univers dominat per un imperi galàctic que s'ha apoderat de tots els planetes, mentres un petit grup de rebels intenten reestablir la democràcia a la galàxia. Al capdavant de l'Imperi hi figura un emperador de qui poc o res en sabem i el seu braç dret, un poderòs cavaller vestit de negre sota una cuirassa, mig home mig robot que respon al nom de Darth Vader. Per contra, a la banda rebel hi figura la derrocada princesa Leia i per casualitats de la vida un jove somiador anomenat Luke Skywalker i un contrabandista amb molta barra anomenat Han Solo s'afegiran a la causa.

En Luke s'unirà de la mà d'Obi-Wan Kenobi a la Força, una espècie d'energia que manté units tots els éssers de la galàxia. L'Obi-Wan, un cavaller Jedi, anticdefensor de l'ordre universal, guiarà en Luke pels camins de la Força a la vegada que l'avisarà que en Darth Vader va matar el seu pare. Després de mil aventures, en Luke, juntament amb el Han Solo acabaran intentant destruir l'Estrella de la Mort, una estació de combat de l'Imperi que està preparada per sembrar el terror a la galàxia.

Ventilar-se l'argument de la primera pel·lícula en deu ratlles em sembla un sacrilegi, si queda algú al planeta que no l'hagi vist, ha de fer-ho. El cas és que va tenir un èxit sense precedents i és clar, al cap d'uns anys arribava la continuació d'aquetes aventures. Si no l'heu vist i voleu fer-ho, deixeu de llegir perquè explicaré la sorpresa més gran de la història del cinema...

...

...

Ja?

Bé doncs a The Empire Strikes Back (1980) descobrim que en Darth Vader és el pare del Luke Skywalker i per si no hi hagués prou, al final de la peli ens deixen en Han Solo congelat en carbonita. Estarà viu? Hauriem d'esperar fins el 1983 a Return of the Jedi per veure com era salvat de les mans de Jabba the Hutt per part de la Leia i en Luke, que s'ha convertit en un místic cavaller Jedi. En aquesta darrera pel·lícula veurem la mort d'en Darth Vader encara que es redimirà de la seva maldat derrotant el terrible Emperador, veurem que els enrenous familiars segueixen, veurem qui s'acaba quedant com a a parella de la princesa i posats a veure, veurem uns ossets que fan força ràbia anomenats Ewoks. La pel·lícula, amb tot, posava un final feliç a la història amb l'ordre reestablert a la galàxia.

Calia però explicar els orígens de tot això i quan la teconologia li va permetre fer el que volia, en George Lucas va rodar The Phantom Menace (1999). Amb Obi-Wan com a aprenent de Jedi guiat per Qui-Gon Jinn, en aquesta pel·lícula veurem com el nen Anakin Skywalker és trobat pels dos cavallers Jedi. Aviat s'establirà una curiosa relació entre el nen i la jove reina Amidala. Per altre banda, coneixerem Darth Sidious i Darth Maul, dos Senyors del Sith, la branca que utilitza la Força de forma obscura i que lluitaran per portar el terror a la galàxia. A les properes seqüeles amb les que s'acabaria de tancar el cercle, Attack of the Clones (2002) i Revenge of the Sith (2005) veurem al jove Anakin convertint-se en un cada vegada més poderós cavaller Jedi que es rebelarà contre l'ordre casant-se en secret amb la reina Amidala. Però mica en mica serà seduït pel Senador Palpatine, que no és altre que Darth Sidious, que li parlarà del poder del costat fosc de la Força. La mort de la seva mare i finalment de la reina Amidala mentres dona a llum a un nen (Luke) i una nena (Leia) acabaran convertint a en Anakin en Darth Vader després d'un èpic duel amb espasses de llum contra Obi-Wan del qual queda molt mal ferit i és salvat pel Senador Palpatine que acabarà de conclura el seu encinistrament en la Força si bé pel costat més fosc.

I enmig de tot això una munió de personatges, races, robots, naus... que s'han quedat pel camí en aquesta beu síntesi. Temps hi haurà per l'R2-D2 i el C-3PO, pels wookies, pels soldats imperials, el Falcó Milenari i demés. Com he dit abans, explicar Star Wars en una sola entrada és un sacrilegi però per alguna cosa havia de començar. Prometo properament anar dedicant més i més entrades a aquesta mítica saga de pel·lícules analitzant el repartiment, la música, el merxandatge i tots els aspectes que es puguin analitzar d'un fenòmen únic i irrepetible a la història del cinema.

Que la Força us acompanyi!

Línia del temps amb les estrenes de les pel·lícules de Star Wars

L'Imperi Disney

El mèrit d'aquesta entrada és de la Ruth Redondo, gran mestra i millor persona, que ha volgut col·laborar amb la causa. M'atribueixo la part gràfica i poca cosa més d'aquesta entrada, la resta, de la Ruth. :)

Conegut productor i dibuixant, Walt Disney és el creador d'un imperi que va molt més enllà del cinema d'animació. Abans d'arribar a esdevenir un mite de l'animació, caldria recordar els seus orígens humils. És el quart fill d’una família de cinc germans amb dificultats econòmiques importants a casa. L’any 1917, durant la Primera Guerra Mundial, Disney, jove adolescent, viatja fins França, on s’ocupa de conduir ambulàncies de la Creu Roja. En les seves curtes estones de temps lliure es dedica a la seva gran passió: dibuixar caricatures que envia a diverses publicacions dels U.S.A., com per exemple: Life.

L’any 1919 torna a Chicago i degut a la seva pobre formació artística, s’inscriu al Institut McKinley de Chicago per millorar les seves qualitats com a dibuixant. Posteriorment estudiarà a l’Acadèmia de Belles Arts de la mateixa ciutat. La seva vida el porta a Kansas City (Missouri), on troba treball com a publicista, a la Gray Advertising Company i posteriorment al Pesmen-Rubin Commercial Art Studio.


Disney és un apassionat del dibuix i té la sort de conèixer a Ub Iwerks amb qui iniciarà els seus plans de futur. L’any 1921 Disney i Iwerks, ajudats per Roy Disney produeixen les seves primeres pel·lícules de dibuixos animats i funden la companyia Laugh-O-Gram Films. Tenen moltes dificultats econòmiques. Iwerks i Disney comencen junts un interessant viatge que els portarà a aprendre les tècniques referents al dibuix animat. Participen en diversos films promocionals. Però les seves ganes els fa pensar en el futur i en fer coses noves.

El 1923 la companyia fracassa i marxa cap a Hollywood on crea amb el seu germà Roy els estudis Disney Brothers. Un any després Iwerks s’incorpora al projecte dels germans Disney. Aconsegueixen comercialitzar un curtmetratge: Alice's wonderland (1923), en el qual combinen dibuixos animats i imatges reals d’una nena. Una empresària important, Margaret J. Winkler, apassionada per la pel·lícula decideix aportar el finançament necessari per a la realització i producció d’una petita sèrie amb la mateixa idea.
El propi Ub Iwerks és el cap dels animadors de l’estudi. Diversos joves artistes, que amb el pas del temps es convertiran en grans referents en el món dels dibuixos animats, treballen en els Estudis.

L’any 1927, la sèrie d’Alícia ha tocat sostre. Cal buscar noves idees, cal avançar cap a nous terrenys. El resultat d’aquest nou període serà Oswald the lucky rabbit, un simpàtic conillet predecessor del famós Mickey Mouse. La primera pel·lícula amb aquest nou personatge es Trolley troubles (1927). El mateix any i amb una capacitat de producció important, l’equip de Disney completa nous curts d’Oswald: Oh, teacher, The mechanical cow, Great guns, The ocean hop, The banker's daughter, Empty stocks i Rickety gin. 

Les dificultats tornen a sorgir i un animador, Walter Lantz, pacta la propietat del personatge i Disney perd el control de la sèrie. La situació dels estudis es complica fins que la fantàstica inspiració del propi Ub Iwerks després de diferents proves aconsegueix una idea brillant i fantàstica: el ratolí Mickey Mouse, protagonista d’un boig curt: Plane crazy (1927).

Uns anys després en Walt Disney, que es va posicionant com a líder dels estudis, afirma la paternitat del personatge i atribueix el nom a una idea de la seva esposa. “Comencem a conèixer el veritable Walt Disney com a personatge hàbil en la gestió del talent aliè.”

Un fet important sorgeix en el món del cinema: les pel·lícules sonores inicien una revolució. Disney veu un nou recurs i pren la iniciativa en el terreny dels dibuixos animats. 
Es produeix el primer curt sonor d’en Mickey Mouse, Steamboat Willie, l’any 1928. 

L’any 1929 el famós ratolí protagonitzarà una important sèrie de còmics. 
Disney capta la idea i comença a posar les bases i els fonaments del seu gran imperi: vendre les llicències dels seus productes i començar a comercialitzar diversos derivats com per exemple: joguines de les seves creacions. Un imperi comença a funcionar. El fenomen Mickey Mouse es comença a difondre per tot el país. Sorgeixen nous personatges dels estudis Disney: l’ànec  Donald, Goofy, Daisy, Pluto i Minnie Mouse, entre d’altres. 
Molts dibuixants de la talla de Floyd Gottfredson, Carl Barks, Al Taliaferro, Bill Shaw, Walt Kelly, Al Levin i Fred Quimby col·laboraran en aquestes publicacions tenint clar que la signatura sempre seria substituïda per la d’en Walt Disney. 
           
El fantàstic èxit d’Steamboat Willie, porta a la companyia Disney a avançar en el terreny tecnològic. Innoven amb l'us del Technicolor, aplicant-lo a la nova sèrie SILLY SYMPHONY així com amb l'ús de la càmera múltipla, que dona a les escenes del dibuix animat una certa profuncitat. Un dels títols més coneguts en aquest conjunt són els  famosos The three little pigs (1933), premi  de l'acadèmia al millor curtmetratge d'animació.

Walt Disney es situa com a capdavanter en l’animació mundial. Els seus competidors, els germans Fleischer intenten guanyar la cursa en la producció del primer “llarg” animat amb The Gulliver's Travels. Però la convicció d’en Walt Disney i el treball del seu fantàstic equip produeixen abans un dels millors títols de la història del cinema d’animació: Snow White and the Seven Dwarfs (1937), basada en un conte popular. El primer llarg animat produït per Walt Disney va assolir un gran èxit internacional convertint-se en l’èxit més gran de taquilla de l’any 1938

L'èxit de Snow White va animar Disney a adaptar un altre clàssic de la literatura infantil. En aquest cas fou Pinochio de l'italià Carlo Collodi el que es va convertir en un llargmetratge d'animació de gran èxit el 1940.

Posteriorment una nova pel·lícula Fantasia (1940) ens mostra el Disney més creatiu i amb més intencionalitat productiva. És la combinació fantàstica de música clàssica i espectaculars relats animats.

L’any 1941 es va estrenar Dumbo. A partir d’aquest moment els Estudis Disney han de concentrar-se en la realització de films propagandístics i divulgatius, destinats a elevar la moral dels soldats i a formar-los en l’esforç militar i de combat. En un arxiu només he trobat la versió en castellà, ho sento! ;)

L’any 1941 els treballadors (animadors) de la companyia  Disney declaren la vaga. La vaga dels estudis Disney es deguda en gran part a l’estil empresarial, autoritari i intransigent amb les persones del seu estudi que li proposen noves idees i vies creatives. En Disney es mostra molt llunyà dels fenòmens i moviments d’ordenació sindical. Alguns dibuixants abandonen a Disney i funden una nova companyia United Productions of America. Comencen la preparació de dues pel·lícules amb un objectiu molt clar: apropar l’imperi Disney al públic llatí. És l’època del gran èxit de Bambi (1942) i de les molt dirigides als llatins Saludos amigos (1943) i The Three Caballeros (1945)

(només el tràiler)

Tot i uns temps complicats, es produeix  Cinderella (1950), Alice in Wonderland (1951) i un altre clàssic de la literatura infantil com és  Peter Pan (1952)

Durant els anys 50 en Disney es dedica a la realització i producció de documentals, algunes pel·lícules a Europa i Estats Units i sèries de televisió com El Zorro. Els curts ja no agraden a la societat americana, tot i haver representat un element  molt important en les sessions de cinema. La gent volia pel·lícules llargues. Davant d’aquest important canvi social Walt Disney va diversificar la seva oferta produint pel·lícules infantils d’imatge real amb personatges reals documentals sobre temes naturals i programes de televisió.


El geni d’en WALT DISNEY és indiscutible i el funcionament de la seva empresa és impressionant. El valor dels seus productes és incalculable i no té cap mena de competència en tot el món. L’imperi Disney a partir dels anys 50 és un important imperi econòmic. 


En Disney segueix innovant i proposa un augment important en la diversificació en els productes que ofereix la companyia. Les pel·lícules d’animació seguiran mantenint la marca en la producció de Disney. Altres treballs posteriors són:


Robin Hood (1951) (en castellà)

Lady and the Tramp (1955)

Sleeping Beauty (1959)

One hundred and one Dalmatians (1961)

The Sword in the Stone (1963) (només tràiler)

MaryPoppins (1964)

The Jungle Book (1967) 

Aladdin (1992) (en castellà)

The Lion King (1994)(tràiler)

Pocahontas (1995) (tràiler)

The Hunchback of Nôtre Dame (1996)

Durant les dècades dels anys 50 i 60 Walt Disney Productions es convertí en una de les més importants i potents productores cinematogràfiques. Un dels reptes d’en Walt Disney era la possibilitat de construir un parc d’atraccions de grans dimensions. El 18 de juliol de  1955, després d’un any d’obres, l’empresa Walt Disney Productions va inaugurar Disneylandia, a Anaheim, California. L’any 1971 s’obre al públic Disneyworld, a Orlando, l’Epcot Center es va inaugurar l’any 1982 i anys després Eurodisney, a les proximitats de Paris. Les seves reconstruccions de caràcter històric caracteritzades per espectaculars atraccions converteixen en poc temps el parc de Disneyland en un focus turístic de primer ordre mundial.

Parc d'Anaheim (Califòrnia, EUA)

Walt Disney va convertir els dibuixos animats en un producte de consum de masses. En diverses ocasions va acceptar amb molta naturalitat i franquesa que el seu objectiu principal era arribar al màxim nombre de persones, per sobre de qualsevol consideració artística i cultural. Tot i tenir en compte que les seves pel·lícules són grans obres mestres del cinema de dibuixos animats, s’han qualificat en les tendències més “KITSCH”. La companyia ha continuat amb la mateixa política després de la mort del propi Walt Disney.


Actualment, el petit estudi d’animació creat l’any  1923 per dos germans Walt i Roy Disney s’ha convertit en una de les més grans empreses del món del lleure i l’entreteniment 
Un total de 18 parcs temàtics d’atraccions, 40 hotels, i 8 estudis cinematogràfics, a més de la famosa cadena ABC i 11 canals de televisió. L’any 2006 The Walt Disney Company amb la seva capacitat econòmica va adquirir els estudis d’animació PIXAR, un nou estil de pel·lícules d’animació que distribuïdes per la mateixa Disney, havia assolit en pocs anys unes quotes de mercat i uns èxits de taquilla molt importants. La ideologia de Walt Disney, queda molt clara i evident en les seves pel·lícules. Un dels elements més evidents és la defensa del conegut valor:  "american way of life“. La ideologia neocolonialista subjacent en les pel·lícules de Disney s’ha fet evident en moltes de les seves obres i en diversos estudis que s’han fet sobre el geni de l’animació.

Walt Disney va morir l’any 1966. Amb la seva mort es crea la llegenda i un nom a incloure en la història de la cultura popular mundial del segle XX amb el que molts podem gaudir. Malgrat llegendes urbanes molt curioses, les cendres de Walter Elias Disney descansen des del mes de desembre de 1966 en el cementiri Forest Lawn Memorial Park, a Glendale, Los Angeles, California.

“If you can dream it, you can do it. Always remember that this whole thing was started with a dream and a mouse”
“Si ho pots somniar, ho pots fer. Recorda sempre que tot això va començar amb un somni i un ratolí”

Walt Disney

El Museu del Cinema

Si mai us perdeu per una de les ciutat més boniques del país, Girona us convido a donar un tom per un museu d'allò més interessant, el Museu del Cinema. On se'ns explica la història del cinema... abans de ser cinema.

Fa dos mil anys, a la Xina, ja s'explicaven històries amb l'ajut d'una espelma i les mans per projectar ombres. Històries amb imatges en moviment que anirien evolucionant a través de la història i de diversos ginys a cavall de la màgia i el cinema fins arribar a allò que avui dia coneixem com el setè art. I tota aquesta història la podem veure i viure a través de la col·lecció d'aparells cinematogràfics i precinematogràfics Tomàs Mallol, una de les més reconegudes a nivell internacional i que fou adquirida per l'ajuntament de Girona l'any 1994.

Al museu hi ha més d'un miler d'objectes exposats relacionats amb els origens de la fotografia i la imatge en moviment, audiovisuals, aparells per viure en primera persona com eren aquells primers intents de mostrar imatges en moviment...

S'hi organitzen visites per escoles adaptades a totes les edats desde nanos molt petits fins a alumnes d'ensenyament post-obligatori i sempre hi ha activitats paral·leles al funcionament del museu com cine-fòrums i exposicions temporals de tot tipus. Es molt recomenable donar un cop d'ull a la pàgina web http://www.girona.cat/cinema/ abans de visitar-lo doncs sempre es podrà descobrir alguna activitat que complementi la visita.

El museu compta també amb una interessant videoteca i una notable biblioteca com a seu de l'Institut d'Estudis del Museu del Cinema, a més de la participació en diverses activitats del Amics del Museu del Cinema, una associació d'amats del cinema que obtenen uns certs avantatges tant al museu com a empreses col·laboradores a canvi d'una petita qüota anual. També resulta interessant donar un cop d'ull a la botiga del museu on es podran adquirir desde llibres i pel·lícules (d'un catàleg de 200 mil títols) fins a projectors de Cine Nic (pare del Cine Exin). Si t'agrada el cinema resulta terriblement dificil marxar sense res d'allà... però ull, la darrera vegada que hi vaig anar els preus picaven una mica.

Doncs res, només 4 pinzellades de què podeu trobar al Museu del Cinema, trobareu molta més informació al lloc web i si teniu la sort de poder anar a una visita guiada aprofitareu molt més el temps encara que sigui només una vegada, perquè segur que us quedareu amb ganes de tornar-hi. Jo el vaig poder conèixer amb una visita teatralitzada i no només m'ho vaig passar molt bé sinò que a més t'emportes una visió global molt bona sobre què era el cinema abans de ser cinema.


I si encara dubteu, mireu-vos aquest reportatge enrgistrat per Latrup TV que us servirà per fer-vos una idea de què veureu o us perdreu si deixeu de visitar el Museu del Cinema.

Ah i com afeccionat que sóc als DVD i als seus extres, aquest bloc també en té! Si fa uns dies apareixia Méliès pel bloc, m'agradaria aprofitar l'oportunitat per reivindicar la figura de Segundo de Chomón, pioner del cinema a aquesta banda dels Pirineus i sovint comparat amb el mag francès. Mireu què feia el de Teruel fa més de cent anys! Gaudiu-ne i bon cinema!

Titanic (1997)

Qui no ha vist Titanic? Que reservi 3 hores de sa vida per veure-la i torni després a llegir aquesta entrada perquè ara us explicaré el final: el vaixell s'enfonsa.

Bé, feta la brometa passaré a analitzar una pel·lícula de la que abans d'entrar en matèria diré que és excel·lent en la forma, magistralment titànica en quant a la seva vistositat, el seu disseny de vestuari, la seva direcció artística, la producció en general... Una d'aquelles pel·lícules que marca una època, una d'aquelles pel·lícules que tothom hauria de veure una vegada a la vida... i que tampoc caldria un segon visionat si un és una mica crític. I és que de tot parlarem d'aquesta obra de James Cameron.

Comencem per l'argument. La Rose, una jove d'una bona família vinguda a menys s'embarca al Titanic amb el seu promès, un ric hereu, de qui no n'està enamorada, i llurs famílies, camí de Nova Iork on està previst anunciar els seu enllaç matrimonial. Angoixada per ser forçada a casar-se per part d'una mare que no vol perdre el seu estatus social, li ronda la idea del suicidi, del qual serà salvada per en Jack un jove molt diferent d'ella. En Jack és un buscavides nordamericà que ha guanyat un viatge per tornar a casa amb un amic italià en una timba de cartes. L'amor sorgeix entre els dos malgrat les diferències de classe social i les pressions que rebran per part del promès, com és lògic, i de la mare de la Rose. El cas és que la història els arriba en mal moment doncs aquella nit, la del 14 d'abril de 1912, el Titanic, el vaixell insumergible, topa amb un iceberg i comença el desastre que passarà a la història. Convençuts com estaven de la seva seguretat, el Titanic no comptava amb prou bots salvavides i l'accident acabarà amb 1517 morts, entre les quals, la d'en Jack, que es deixarà la vida les gèlides aigues de l'oceà per salvar la Rose.

Una història apasionant com la del vaixell que no es podia enfonsar i que ho va fer en el seu viatge inaugural, mereixia una pel·lícula èpica i la va trobar de la mà de James Cameron, director dels dos primers Terminator, Abyss o True Lies entre d'altres i que essent un gran afeccionat als naufragis va decidir rodar la història de l'enfonsament del vaixell més famós en conèixer a Robert Ballard, l'home que el 1980 havia descobert les restes del vaixell sota el mar.

El que primer va fer Cameron quan va veure l'oportunitat va ser buscar diners per fer una expedició al lloc de l'enfonsament, més per la seva passió personal que per fer la pel·lícula, però aviat va pensar que allà hi havia una història. Va presentar un primer esborrany del concepte a la Fox explicant que la seva pel·lícula seria com Romeu i Julieta però al Titànic i que no semblaria res del que havia fet abans, ni trets ni robots com a Terminator, només una èpica i drmàtica història d'amor de tres hores que costaria molts diners. La Paramount va ajudar tambñe amb l'exagerada despesa econòmica que proposava Cameron i el projecte va sortir endavant sense ni una sola línia de guió escrit.
Primer, el director volia enregistrar una sèrie d'imatges "in situ" per la qual cosa es va haver d'inventar una càmera especial per poder funcionar a les profunditats de l'oceà. De fet, les immersions per agafar imatges reals del vaixell enfonsat van costar 3 milions de dòlars, més que moltes pel·lícules senceres.

El següent que va fer Càmeron va ser documentar-se sobre el vaixell, l'època, el trajecte, els passatgers... durant setmanes, va llegir tot allò que va poder sobre l'enfonsament del vaixell i la gent que allà hi viatjava. Volia que la pel·lícula fos tan real en molts aspectes que fos com si algú hagués viatjat en una màquina del temps amb una càmera per enregistrar allò que va succeir.


La pel·lícula barreja personatges ficticis, els protagonistes principalment, amb personatges reals que anaven al vaixell durant el viatge com ara diversos passatgers de primera classe, el disenyador del vaixell Thomas Andrews o bona part de la tripulació. Pels papers principals, Cameron, va triar Leonardo DiCaprio i Kate Winslet en els papers de Jack i Rose. Billy Zane interpreta el paper de promès de la Rose, Frances Fisher és la mare de la protagonista i Kathy Bates és una nova rica que viatgja a bord del vaixell amb un personatge que dona molt de joc convertint-se en al més sensata i real de la gent que viatja en primera envoltada d'aparecences. Tant Kate Winslet com Gloria Stuart van ser nominades al premi de l'Acadèmia per la seva interpretació de la Rose, en la seva edat jove la Winslet i quan és vella la Stuart, però cap de les dues es va emportar l'Oscar.

Bona part del rodatge es va realitzar a Mèxic, a un estudi construit especificament per aquesta pel·lícula doncs calia un tanc d'aigua on s'hi pogués fer cabre una reproducció gairebé a tamany real del vaixell. De totes maneres, no tot allò que veiem existeix realment, els model fets per ordinador van tenir molts importància per la pel·lícula i determinades escenes són fruit de minuciosos treballs informàtics. De fet, un dels molts premis que va guanyar la pel·lícula va ser pels seus efectes especials.
La música que va acompanyar la pel·lícula, composada per James Horner, va vendre 30 milions de còpies a tot el món, aconseguint diversos premis a tot el planeta, entre ells, com no, també l'Oscar a la millor banda sonora així com el de millor cançó per My heart will go on. El director era reaci a incloure cap cançó a la pel·lícula però després d'escoltar-la va pensar que era prou bona i que ajudaria a posar la cirereta al pastís que estava construint. La cançó va ser interpretada per la cantant Céline Dion.

My Heart Will Go on Lyrics

Amb una història d'amor enregistrada "a lo grande", amb uns efectes impressionants, una música colpidora i un protagonista guapot l'èxit estava assegurat però el que va succeir va ser encara més gran del que mai s'havia pogut preveure. 1800 milions de dòlars de recaptació van convertir Titanic en la pel·lícula que havia guanyat més diners de tota la història i cap altre pel·lícula no li va prendre aquest honor fins l'estrena de la següent pel·lícula de Cameron, Avatar que va recaptar l'escandalosa xifra de 2700 milions de dòlars. Es preveu una reestrena de Titanic en 3D i Imax properament ja que aquest abril farà 100 anys de l'enfonsament del vaixell.

La cerimònia dels Oscars de 1997 es va dur a terme a Los Angeles el 23 de març de 1998 i Titanic sortia amb 14 nominacions, igualant el record històric d'All About Eve. D'aquestes 14 candidatures, va guanyar 11 premis: Millor pel·lícula, director, direcció artística, fotografia, disseny de vestuari, efectes visuals, muntatge, banda sonora, cançó, so i muntatge de so. Les úniques categories en les que malgrat estar nominada no és va endur el premi van ser les de millor actriu, actriu de repartiment i maquillatge. Els seus 11 premis aconseguien igualar el registre de Ben-Hur i només van ser igualats posteriorment per The Lord of the Rings: The Return of the King.


Curiositats que potser no sabíeu de la pel·lícula...
Matthew McConaughey i Gwyneth Paltrow entre d'altres van ser considerats pels papers protagonistes.
L'escala principal de l'interior del vaixell va ser construida més gran del que era realment perquè els actors eren força més alts que els passatgers de fa 100 anys.
La documentació que Cameron va aconseguir reunir per informar-se sobre la història real del vaixell era tan completa que moltes de les frasses que fan servir membres de la tripulació a la pel·lícula son paraules textuals de les que van dir els autèntics tripulants.
Una suite al Titanic costava l'equivalent a uns 56000 euros d'avui dia.
L'actriu que interpreta la Rose quan es vella, és la única persona de les que va treballar a la pel·lícula que ja era viva quan el Titanic es va enfonsar.
Les mans que es veuen en pantalla dibuixant un retrat de la Rose, no són les de DiCaprio, sino les del mateix James Cameron.
Titanic és la pel·lícula més cara del segle XX. Va costar 200000 dòlars.
El gos que té la Rose quan apareix durant la vellesa és un Pomerània. Només 3 gossos van sobreviure a la tragèdia i un d'ells era precissament d'aquesta raça.

I només voldria acabar amb un petit esment sobre les imperfeccions de la pel·lícula. Excel·lentment recreada, és cert que cuida al detall alguns aspectes que la fan única, un autèntic document per fer-se una idea de què va passar realment aquella nit en alta mar. Podríem parlar sobre quadres que apareixen que potser no hi haurien de ser, d'una Estàtua de la Llibertat anacrònica, de cigarretes amb filtre 30 anys abans d'inventar-se... però l'error de base... moriríeu per salvar algú que heu conegut fa un parell de nits?


Deixo amb l'entrada, la partitura del tema principal de la pel·lícula, la lletra de la cançó i un mapa amb el trajecte que havia de realitzar el vaixell. Aquesta pel·lícula, amb els seus defectes i les seves virtuts, forma part de la història del cinema i mereix un cop d'ull. Es pot treballar a l'àrea d'història, comentant els diferents personatges que apareixen, les diferents motivacions del viatge, les diferents classes socials que hi són representades... El tema, simple però efectiu, és analitzat i interpretat a l'àrea de música a diferents nivells es pot parlar de la tonalitat, del to, el ritme, treball melòdic...
A geografia, medi (clima, icebergs... fer notar la particularitat d'icebergs a una latitud que no era la normal).A més de l'anglès, és clar, en una pel·lícula en aquesta llengua i amb la lletra mateixa de la cançó preparada per descarregar i amagar paraules per fer un listening... hi ha gaire matèries que no puguin ser tocades a partir d'un visionat complet o en part d'una pel·lícula com Titanic?

23 de febrer

Avui fa anys d'un important episodi de la història d'Espanya més recent... o no tant, perquè ja han passat 31 anys de l'intent de cop d'Estat que diversos comandaments militars encapçalats pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero van dur a terme assaltant el Congrès dels Diputats durant la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern.
Pels mestres pot ser un record d'infantesa d'aquells que ens apropem per sobre o per sota als 40 o quelcom viscut intensament a la joventut per aquells que compten enrera els cursos que els falten per la jubilació. Per no parlar de que ja tenim una nova remesa de mestres que surten fa poc de la facultat i que són més propers a Pikachu que a Milans del Bosch als quals els hi sona tant el 23 F com a mi els pantans que inaugurava Franco.

Per aquests darrers i pels alumnes que hagin d'estudiar el tema, si bé el material documental és abundant, el cinema espanyol compta amb alguna pel·lícula que d'una manera o altre toquen la data en qüestió, però n'hi ha una que hi va directa i és 23-F. La película, amb Paco Tous fent de Tejero, Juan Diego de General Armada, Fernando Cayo de Rei Juan Carlos o Ginés García Millán interpretant el paper d'Adolfo Suárez.
Si bé la pel·lícula, estrenada el 30 aniversari de la data històrica va passar de puntetes per la taquilla i les crítiques presenten opinions diverses, el fet és que es tracta d'una recreació força fidel als fets que van tenir durant més de 17 hores el cor en un puny al país amb gent fent maletes i la famosa nit dels transistors en que tothom anava amb una ràdio enganxada a l'orella per veure si els 40 anys sota l'ombra del franquisme podien tenir una certa rèplica a un any vista de l'event que havia de col·locar Espanya al món, el Mundial de futbol. 
A la producció hi van participar Televisión Española, TeleMadrid i Canal + Espanya pel que possiblement més aviat que tard la pel·lícula arribi a la televisió, però per asi us cal el DVD és disponible al FNAC i demés botigues especialitzades per menys de 10 Euros. No espereu descobrir res de nou sobre aquell dia comentat durant anys, però la pel·lícula mereix un cop d'ull i tot el treball que volgueu posterior a l'àrea de Història a Secundària i Betxillerat i fins i tot Medi de 6è de Primària.