Parlem primer de la història que ens explica doncs Rudy, com bona pel·lícula de temàtica esportiva, està basada en fets reals. En Rudy és un nano amb un físic poc privilegiat i no especialment dotat pels estudis però que estima el futbol americà com ningú. El seu problema és que no té els mitjans ni físics ni econòmics per arribar a la Universitat de Notre Dame que seria el seu gran somni. Es posarà a treballar a la fàbrica del poble renunciant al seu somni perquè és l'únic futur que l'espera. La mort del seu millor amic però el farà reemprendre la persecució del seu somni com sigui.Tornarà a estudiar per entrar a la Universitat, farà el que calgu i fins i tot arriba a entrar a l'equip de futbol americà però ningú el creu perquè només està a l'equip d'entrenament i li cal jugar una jugada ni que sigui perquè el seu nom entri als llibres de la Universitat com a jugador de l'equip. Quan finalment el seu entranador, captivat pel coratge i l'empenta d'en Rudy, accedeix a deixar-lo jugar, és cessat i el seu nou entrenador no li ho pensa permetre. Se li acaba el temps, arriba al final de la seva darrera temporada a la Universitat... debutarà finalment en Rudy amb el mític equip de Notre Dame? La pel·lícula és americana, sobra la resposta...
El protagonista, en Rudy, interpretat per Sean Astin conegut especialment per The Goonies (Mikey) o més recentment per la saga de The Lord of the Rings (Sam). De la resta d'actors us poden sonar Ned Beatty (l'Otis, l'ajudant de Lex Luthor a Superman i Superman II) o en Jon Favreau d'Iron Man, però no es tracta evidentment d'una pel·lícula de grans noms sino més aviat d'una gran història real d'aquelles que t'omplen d'energia i bon rotllo.
Potser no estariem parlant de la millor pel·lícula cinematogràficament parlant. En ocasions peca d'excès de sentimentalisme o de previsibilitat, però tant per la crítica més especialitzada com pels espectadors, Rudy se situa sempre entre les millors pel·lícules sobre esport de la història juntament amb Hoosiers o Raging Bull per esmentar-ne un parell. ESPN per exemple, la cadena d'esports nordamericana, va incloure-la entre les millors 20 pel·lícules esportives mai fetes.
La música que l'acompanya corre a càrrec de Jerry Goldsmith, la qual cosa acostuma a ser un segell de garantia quan parlem d'un home amb 17 nominacions a l'Oscar que va aconseeguir per The Omen (1976) el 1977 però que també compta amb les bandes sonores reconegudes com Planet of the Apes (1968), Star Trek (1979), Hoosiers (1986) o Basic Instint (1992).
Entre la realitat i la pel·lícula existeixen algunes petites diferències, en la seva majoria detalls sense gran importància en el desenvolupament de la història. Si de cas n'hi ha un parell a destacar. D'una banda, a la pel·lícula es presenta un germà gran d'en Rudy, en Frank que continuament li recorda que no serà capaç d'arribar a la Universitat i menys encara a formar part de l'equip. Sovint apareix com a descontent i gelòs de les petites victòries del seu germà si ve l'escena final de la pel·lícula, amb en Rudy jugant els darrers instants del partit, ens presenta un Frank joiós de veure en Rudy al camp. Doncs bé, malgrat ser el tercer de 14 germans, en Rudy ha declarat en nombroses ocasions que cap d'ells es diu Frank. Aquest personatge segons ha explicat el mateix Rudy en alguna entrevista representa tota la gent que l'envoltava i que durant tota la vida li deia que no ho aconseguiria. Similar el cas de Fortune, el cuidador del camp, que recull diferents aspectes de diferents personatges de la vida real de Rudy Ruettiger.
Notable diferència també en pro de l'èpica de la història que ja ho és prou de per si, és el paper de l'entrenador Devine, que agafa el càrrec per suplir aquell primer entrenador que havia pactat amb el jugador un partit ni que fos aquella temporada. A la pel·lícula se'l presenta com un home fred que li negarà sistemàticament a en Rudy l'oportunitat de jugar en no convocar-lo. A la pel·lícula veiem com tot l'equip és reuneix al seu despatx per donar la seva samarreta renunciant a jugar perquè ho pugui fer el seu company que tant s'ho ha treballat i tant s'ha esforçat durant els anys. Encara que circulen un parell de versions diferents sobre la història, el que és segur és que l'escena és molt bonica però ningú va deixar la seva samarreta perquè juguès en Rudy. L'entrenador el va convocar després de parlar amb els pesos pesants de l'equip encara que la idea de convocar-lo, presumiblement, va sortir del mateix Devine.
Notable diferència també en pro de l'èpica de la història que ja ho és prou de per si, és el paper de l'entrenador Devine, que agafa el càrrec per suplir aquell primer entrenador que havia pactat amb el jugador un partit ni que fos aquella temporada. A la pel·lícula se'l presenta com un home fred que li negarà sistemàticament a en Rudy l'oportunitat de jugar en no convocar-lo. A la pel·lícula veiem com tot l'equip és reuneix al seu despatx per donar la seva samarreta renunciant a jugar perquè ho pugui fer el seu company que tant s'ho ha treballat i tant s'ha esforçat durant els anys. Encara que circulen un parell de versions diferents sobre la història, el que és segur és que l'escena és molt bonica però ningú va deixar la seva samarreta perquè juguès en Rudy. L'entrenador el va convocar després de parlar amb els pesos pesants de l'equip encara que la idea de convocar-lo, presumiblement, va sortir del mateix Devine.
Els jugadors li donen la samarreta a l'entrenador perquè la porti en Rudy
Reportatge sobre l'autèntic Rudy i la pel·lícula
L'autèntic Rudy apareix cap al final de la pel·lícula com un fan a les graderies.
Un dels Quarterbacks d'aquell equip de Notre Dame al que va jugar Rudy era Joe Montana, considerat posteriorment com un dels millors jugadors de la història del futbol americà i tot un mite als Estats Units.
L'autèntic Rudy va crear després de sortir de la Universitat una fundació per ajudar els nanos a desenvolupar el seu potencial, sovint dona conferències i xerrades motivacionals.
Vince Vaughn té un petit paper en el seu debut al món del cinema. També hi apareix breument l'ex lluitador de la WWE Al Snow com a jugador de futbol.
A una escena, en Rudy interromp un entrenador que està veient un partit estudiant el rival. Es tracta d'imatges del partit real en que va jugar en Rudy.
Per cert, això va passar a les darreres jugades de partit...
I així apareix a la pel·lícula...
La pel·lícula és preciosa com a història de superació personal. No només al camp d'entrenament, en Rudy és un exemple per tots els seus companys posant el cor a cada exercici i cada jugada, també als estudis s'hi acabarà deixant la pell per poder assolir el seu somni d'entrar a Notre Dame com a estudiant. La manera com es guanyarà un lloc a l'equip amb esforç i treball i com es guanyarà el respecte i admiració dels seus companys parla molt i molt bé del que s'aconsegueix amb treball, de lluitar pels somnis d'un mateix, de no rendir-se mai malgrat les adversitats. Una excel·lent pel·lícula per veure a classe en començar un nou curs, tremendament motivadora. Excepcional també per motivar equips de qualsevol esport. Tant en grans com en petits.
-picture-MOV_5cdf7b25_b.jpg)
