The Woman in Black (2012)

Algú m'ha dit que només escric de pel·lícules antigues i que al bloc caldria més Twilight (2008)... ejem... També m'han emanat que parli d'alguna estrena. Doncs bé encara que no sigui novetat de la setmana encara està en cartellera una de terror clàssic d'aquest mateix any: The Woman in Black (2012)

D'entre les estrenes recents de la cartellera l'altre dia vaig poder anar a veure The Woman in Black (La mujer de negro) protagonitzada per el primer Daniel Radcliffe post Harry Potter i no n'esperava gaire, la veritat, però en vaig quedar gratament sorprés. La primera sorpresa, anava a veure la pel·lícula pràcticament a cegues, me la vaig endur al títols de crèdit doncs es tractava de la renascuda productora Hammer. La Hammer és la productora britànica mítica per cultivar com cap altra el cinema de terror i fantàstic entre els anys 50 i 70. Per qui no s'acabi de situar els Dracula, Frankenstein i demés en color amb el Cristopher Lee, el Peter Cushing i demés són seus. Doncs bé, la productora que feia anys va plegar veles, va tornar a arrencar fa poc amb resultats desiguals entre Let me in (2010) i la més que oblidable The Resident (2011) i havent vist fei poc aquesta darrera, la por va començar pensant que seria un fiasco de pel·lícula, i no, en absolut.

Ambientada a començaments del segle XX, la pel·lícula arrenca amb tres nenes jugant tranquil·lament que es llencen al buit com hipnotitzades en presència d'una dona vestida de fosc. Tot una declaració d'intencions del que veurem, terror gòtic sense tones de sang. I al llarg d'hora i mitja és això el que anirem trobant. Un jove advocat, vidu, haurà d'anar a resoldre els papers d'una dona que ha mort a un remot poble britànic. Deixa el seu fill amb l'amainadera per retrobar-se amb ell el cap de setmana al poble en qüestió quan tindrà la feina feta però aviat descobreix que al poble, durant anys, els nens han mort en estranyes circumstàncies. Corre la llegenda d'una dama vestida de negre que viu a la casa on ell ha d'anar i que quan algú la veu, mor un nen tràgicament. Què succeeix, qui és la dama misteriosa i com trencar l'encanteri són alguns dels misteris que haurà d'enfrontar l'advocat, abans que el seu propi fill arribi a la població.

Sense litres de sang, jugant amb la foscor, les ombres i el misteri, la pel·lícula ens va endinsant en l'ambient hermètic del poble on tots els habitants viuen atemorits per les tragèdies que han anant passant al poble els darrers anys. Només un ric propietari d'una finca als afores del poble es manté escètpic a tot allò malgrat el seu propi fill va morir essent un nen. Serà ell qui ajudarà l'advocat en les seves investigacions per acabar descobrint que tot és molt més real que no pas es pensava per acabar amb un final sorprenent que us convido a descobrir.

La pel·lícula signific la primera de Daniel Radcliffe després de Harry Potter i el paper resulta del tot allunyat del del personatge que ha fet famòs aquest actor britànic, que demostra a The woman in black que sense vareta ni cicatriu, també pot donar grans interpretacions. Si té sort amb els projectes que va triant, es pot construir una carrera d'èxit més enllà del mag més famós de la literatura infantil i juvenil de diferent manera que van fer altres actors a qui la fama i els diners els van arribar abans de l'adolescència sense poder assumir tot el que comportava com Macaulay Culkin.

La pel·lícula està basada en una novel·la de 1983 escrita per Susan Hill i ja va ser portada al cinema el 1989 amb Adrian Rawlins en el paper de l'advocat que interpreta Radcliffe en aquesta nova versió. Curiosament Rawlins va ser l'actor que anys més tard interpretaria el paper de pare de Radcliffe a la saga de Harry Potter. Per cert que en Daniel Radcliffe va "endollar" a la pel·lícula al seu fillol en el paper del propi fill de l'advocat així com a la seva xicota, Rosie Coker, com a ajudant de producció així com interpretant en alguna escena a la fantasmagòrica dona de negre.

Amb tot, ens trobem davant una pel·lícula actual, que recrea de forma espectacular el terror gòtic dels millors anys de la Hammer i cent per cent recomenable als amants del gènere de terror que va més enllà d'universitaris corrent davant un assassí en sèrie destral en mà. Una bona tria per una bona vetllada de cinema.